Una guerra que no volem i una energia que no podem pagar

Llegia fa uns dies diferents noticies al voltant de la guerra d’Ucraïna i també alguns articles d’opinió. Es poden trobar opinions de tota mena: assenyades o desgavellades, a favor d’uns o a favor dels altres, i comentaris –per mi, excuses– que si uns van començar, que si l’altre s’ha tornat boig, que si aquells ven les armes, que si és una estratègia, que si bombardegen sobre dels seus mateixos edificis, que si han mort no sé quants soldats, que si els tenen encerclats, etc.

Fa basarda com la gent s’ho “mira” des de la distància, com si estigués mirant una pel·lícula o sèrie bèl·lica a la TV o a Internet, i no surt al carrer demanant que s’aturin les guerres, totes.

El més probable és que els que ho han decidit també ho veuen de lluny i, en canvi, hi ha centenars de milers de damnificats, famílies destruïdes, ciutats enderrocades, morts, etc.

Tot el que no sigui pau, és molt trist.

Aquesta guerra la tenim a prop en la distància i mediàticament parlant. La premsa feia un comptatge, fa uns dies, de les diferents guerres que hi ha al món, i com era d’esperar, tampoc es posen d’acord: uns diuen que 59, uns altres diuen que només són 30, etc. Però aquestes “altres” guerres ens passen desapercebudes –o no– i també provoquen destrucció i mort. Tot el que no sigui pau, és molt trist.

Us heu preguntat qui hi ha al darrera de totes aquestes guerres?

Fàcil: els estats, les empreses i les persones que busquen l’enriquiment en la indústria d’armament i defensa. Només cal veure la reacció dels estats europeus –i forans– incrementant les partides pressupostàries pocs dies després d’iniciar-se aquesta guerra. I alguns, maleïts, es freguen les mans!

Us convido a visitar la web del Centre Delàs d’estudis per la pau (http://www.centredelas.org) on podreu trobar informació fidedigne sobre les guerres, la pau i el desarmament. No se n’escapa ningú, Catalunya tampoc.

I l’energia, què?

Hi ha dues fonts de poder al segle XXI: la informació i l’energia. Les invasions i les guerres sempre han tingut aquest rerefons: posseir una “parcel·la” més gran i sotmetre als veïns. Però si aquesta “parcel·la” és rica en matèries primeres (petroli, gas, minerals preciosos o imprescindibles per als mòbils o bateries) n’incrementa el “valor” per a conquerir-la.

I això de l’energia és una altra batalla continua que, casualment, també només afavoreix a uns quants oligopolis i polítics i, en canvi, sotmet a les classes mitges i baixes. Ja poden demanar que posem la calefacció a 17 graus si ja fa temps que l’hi tenim!

I només faltava que l’energia s’hagi de subhastar en un mercat on hi participen totes les fonts energètiques i el preu a pagar de totes juntes sigui el de la més cara.

Quan, probablement, les empreses energètiques haurien d’estar en mans dels estats i amb preus assumibles per tota la població. I, evidentment, fora d’aquests pactes de “el més car, fixa el preu”.

En resum, tot plegat un fracàs dels humans.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.