Sostenible

El diccionari diu que és el que “es pot mantenir indefinidament, especialment sense afectar l’equilibri ecològic”. Aquesta paraula, que ara està de moda, no és d’ara ni de fa 20 o 25 anys. Abans –l’edat m’ho confirma– no calia recordar-la tant sovint perquè es procurava que tot fos sostenible des de la seva concepció, fos la cosa que fos. Els iogurts, les begudes, la llet, .., tot anava amb el seu envàs retornable. Ara els hem de portar a un contenidor perquè una empresa els reculli, els porti a un centre de reciclatge (??) i n’incineri bona part i, de pas, guanyi diners.

La fruita anava protegida amb la seva pròpia pell i feies els talls a la mida que volies a l’hora de menjar-la, no calia comprar-la trossejada i envasada en unitats de consum individual amb conservants i altres additius per “veure-la” millor. 

Els productes no alimentaris no tenien la caducitat o obsolescència planificada i es podien reparar, en cas de fallida.

Reduir, reutilitzar, reciclar, reparar i recuperar.

Això em fa pensar amb una altra moda: les 5 “R” mediambientals, és a dir, reduir, reutilitzar, reciclar, reparar i recuperar.

Es evident que no hi havia tants diners per comprar del que fos, i això impactava en totes les “R” de cop: directament es reduïa el consum (i alhora els residus); es reutilitzava les vegades que fos fins quedar-ne tip; es reciclava transformant parts en altres elements aprofitables i separant l’inservible; si la cosa en qüestió fallava o s’espatllava, es feia reparar (havia de ser molt vell, desgastat o trencat per no fer-ho arreglar; i, en cas de no fer-ho servir, no es llençava res i sempre es guardava per si mai algú en tenia necessitat i es podia recuperar per a nous usos.

Afectava a productes d’alimentació, als envasos de vidre, a la roba, als electrodomèstics, als mòbils –ai no, que no n’hi havia–, a … tot i a qualsevol cosa. 

Penso que la sostenibilitat ha d’estar present en el moment de la creació, en el disseny dels productes, i no únicament en l’enriquiment del productor i intermediaris de la cadena de producció i consum i oblidant-se de la sostenibilitat.

També tinc molts dubtes sobre algunes de les coses que ens fan creure a base d’anuncis i mitges dites, com és el cas d’instal·lar plaques fotovoltaiques, tant si com no, per generar molta més electricitat “sostenible” per consumir més (en lloc de reduir-la). 

Demanda energètica?

O de l’engany del creixement de la demanda energètica i la pujada desorbitada de preus que hem patit i que continuem patint.

O del desequilibri territorial en infraestructures existent a Catalunya i l’únic plantejament que es fa és organitzar uns jocs olímpics d’hivern, amb escassetat de neu i que xoca frontalment amb la sostenibilitat.

Les infraestructures són necessàries i totes les persones tenim la mateixa categoria. Les inversions ha de ser-hi igual sense inventar-se projectes no sostenibles.

I del canvi als cotxes elèctrics, que me’n dieu? Les bateries són sostenibles?

Que no ens enganyin més!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.