Quota de castellà?

Quota de castellà?

Tot just quan encara anàvem amb mascaretes i preníem determinades precaucions per la pandèmia, el TSJC llançava un nou atac –ideològic altre cop– contra Catalunya i els catalans: la sentència que obligava a fer un 25% de les classes en castellà a l’escola.

Recurs del 2015

Responia a un recurs interposat pel Ministerio de Educación durant el govern de M punto Rajoy al 2015. Obligava a la Generalitat a prendre mesures per garantir que tots els alumnes rebessin de manera “efectiva i immediata” l’ensenyament emprant, de forma vehicular normal, les dues llengües oficials, i mai inferiors al 25%.

Així ho despatxaven argumentant un ús residual del castellà (?), i els importava poc o gens la immersió lingüística –tampoc és la panacea i el fet de no fer seguiment del seu ús ha tingut les conseqüències que ningú volia– i el suport de la majoria parlamentària.

Ideologia altre cop

És evident el joc ideològic que, amb totes les armes al seu abast –clavegueres incloses– es fa des d’un Estat. Aquest Estat mal anomenat demòcrata té una única intenció: fracturar la societat catalana.

I tornant a la sentència, ens podríem fer algunes preguntes, com ara:

Doble vara de mesura

Han contrastat [els del TSJC] presencialment en alguna escola quina és la llengua que s’hi parla?

El dret d’exigir un 25% de classes en una determinada llengua només recau en l’alumne que és castellanoparlant?

Un sol alumne pot imposar les classes de tota una escola?

El Tractat de la UE i la Carta de Drets Fonamentals de la UE fixen la protecció de la diversitat lingüística. El Regne d’Espanya va subscriure la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. Els importa el que acorden i signen?

0,075% del total d’alumnes

Els demandants representen un 0,075% de l’alumnat total de Catalunya. Es pot dir que això és consens per aplicar-ho arreu?

L’escola no pot ser un camp de batalla judicial sinó un espai d’aprenentatge, de convivència, de trobada cultural, social i garant d’oportunitats.

Estructural i necessari

La llengua i l’escola són consensos bàsics i de país, i el català és, i ha de ser, la llengua vehicular a l’escola. Cal blindar-la amb normes clares i recursos des de la Generalitat i protegir la comunitat educativa dels atacs dels tribunals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.