Nova normalitat? Quina?

Fi de l’estat d’alarma

Ja s’han pronunciat! El Ministeri de Sanitat ha fet pública la confirmació que el 22 de juny, a banda de trobar-nos a les portes del solstici d’estiu –cosa que ja sabem de cada any–, desapareixerà l’estat d’alarma.

De cop, les regions sanitàries de l’àrea metropolitana de Barcelona –ja sabeu que en formem part, ara sí, ara no– i de Lleida es precipitaran a la fi del confinament havent passat per una fase 3 curta i, possiblement, en format sorpresa –tal com s’especula aquest dilluns en boca de l’alcaldessa de Barcelona–.

Prova pilot amb estiuejants

Tot un desgavell de decisions poc assenyades, precipitades, interessades i que recorden una cursa per veure qui la diu més grossa. Mentre escric aquestes ratlles hauran arribat –o ho faran en les properes hores– milers de persones a Mallorca provinents d’Alemanya per passar uns dies de vacances en forma de «suposada prova de la Covid-19».

Tot molt conscient, i tant!

Els de casa, ni moure’s

Sobretot sabent que, els que hi tenen família, no ho poden fer i, en tots els casos, en patiran les conseqüències.

Aquests mateixos polítics –i d’altres acompanyants– ens parlen d’una «nova normalitat» però, a qui i a què es refereixen exactament?

Nova crisi, això segur!

Després d’aquest gran impacte en tota regla al món laboral, amb els ERTOs i les situacions laborals precàries –ho hem vist amb els salaris de sanitaris mateix–, una nova crisi econòmica encetada –qui digui que no, menteix–, l’evidència de la bretxa digital, descoberta gràcies al teletreball i a la tele-educació –que no s’ha pogut realitzar en unes mínimes condicions per ambdues parts–, i d’una problemàtica social deficient, crònica, arrossegada des de fa anys en determinades famílies amb situació molt fràgil des d’abans de l’inici de la pandèmia, els únics que volen arribar a una nova normalitat són determinats membres de classes benestants per continuar exercint en els seus càrrecs de poder, allunyats de la realitat.

Res era ni és normal

Es refereix a la «nova normalitat» com si es tractés de retornar a la situació anterior, però sanejada, i ja sabem que, per a moltes persones la situació prèvia ja era prou alterada, fora de qualsevol «normalitat».

Innocents tancats i la corona de “rositas”

Una societat on un jutge o un tribunal manté innocents a la presó o a l’exili i una corona corrupta protegida i inviolable, no és justa ni massa normal. Tampoc ho és que mantingui a la presó determinades persones per injúries a aquesta corona.

Una societat justa i lliure és una societat normalitzada

La normalitat s’hauria de poder definir i assumir a nivell familiar, individual i col·lectiu, i hauria de ser una societat justa per viure amb garanties i amb llibertat per sobre de tot.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

thirteen + five =

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.