No vull tornar a la normalitat

10 setmanes

Portem gairebé deu setmanes de confinament i això d’estar en reclusió sembla que no hagi servit de massa per pensar, meditar o reflexionar sobre el que ens està passant, com va arribar i per què i, sobretot, quin és el futur que volem.

Desconcert polític i negocis bruts

Hem estat desconcertats: els polítics ens han manipulat com han volgut, ens han limitat els nostres drets, ens han centralitzat les decisions i llibertats, ens han fet deixar feines i, en general, ens han canviat la forma de vida. Han aprofitat el rebombori –i que no es parla de res més– per ocultar negocis bruts i comissions de la corona, comprar productes sanitaris a través d’empreses noves creades en paradisos fiscals, protegir oligopolis i empreses “inhumanes”, castigar i reprimir quan els ha convingut.

Tot en nom de l’estat d’alarma!

Éssers superiors?

Alguns d’ells (d’aquí, d’allà, i de més enllà) han sortit a la palestra considerant-se superiors, immunes. Han fet declaracions precipitades que en poques hores han hagut de rectificar o corregir. S’han precipitat i han reaccionat tard, malament i amb traïdoria.

Teories i més teories

Des de fora i des de casa ens han arribat moltes teories. Algunes de creïbles i d’altres d’inversemblants sobre l’origen, la propagació, les proteccions, les restriccions, l’alimentació, el racionament, la crisi que arriba, les coses que pots fer, amb qui pots anar i a on, la fase en què estem i la fase que tenen els veïns del carrer del davant, les vacunes que hi haurà, el rebrot que arriba i un llarg etcètera inacabable que no fa més que marejar-nos i complicar-nos l’existència.

El futbol per davant de la resta

S’han preocupat més de la seva salut o la dels jugadors de futbol que la dels avis de les residències.

Natura com mai

Amb tot això, observem una natura exuberant, uns nivells de contaminació mínims impensables, una fauna que recupera espais, un silenci agraït, el cant d’ocells com mai.

I el més preocupant de tot això és que la remor que se sent és el de “tornar a la normalitat”.

No, no i no!

No podem tornar a una normalitat basada en l’opressió, l’estafa, el sotamà, la corrupció, la intolerància a la diversitat i a la dissidència, les diferències socials i la manca de llibertats.

Cal un canvi de normalitat

Hem de ser capaços de canviar!

Tenim el deure de canviar. És a les nostres mans fer-ho i l’inici, és un mateix i el que l’envolta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

three × five =

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.