La baula més feble

Que la COVID-19 ens ho està trastocant tot i que ens fa tornar bojos a nosaltres mateixos és un fet provat i que cada dia en tenim exemples que ho confirmen. Però, es clar, no afecta de la mateixa manera a tothom per igual i, sobretot, si el que ens trastoca són decisions que també ens afecten a tots –o no–.

Soc dels que reconeixen que la diversitat és necessària, dels que creuen que ha d’existir discrepància, que el pensament ha de ser lliure, etc.

Quin avorriment –per dir alguna cosa– seria si tot fos idèntic i replicat, no?

Però una cosa ben diferent és quan l’afectació només recau a sobre d’uns quants –malauradament sempre als mateixos– i això depèn de la decisió, proteccionista d’una persona que, al meu entendre, hauria de tenir un comportament equànime. 

Pròrroga de la concessió d’autopistes

Em refereixo exactament a l’anunci del Gobierno de prorrogar les concessions de les autopistes d’Abertis, és a dir, una ajuda per a l’empresa ACS de Florentino Pérez (l’AP-7 i AP-2 a Catalunya). La pròrroga es basa com a compensació per les suposades –i potser verídiques– pèrdues ocasionades durant l’estat d’alarma. És evident que si van circular menys vehicles per les seves carreteres privades –paguem per passar-hi, oi?– els seus ingressos devien ser menors. Ara bé, potser no tant com per anunciar que han tingut pèrdues. Ja se sap: les paraules i frases utilitzades poden generar “interpretacions diverses”.

A banda d’entrar a valorar els ingressos obtinguts per la concessionària, el que trobo vergonyós és que moltes, moltíssimes altres empreses, comerços i autònoms  han patit i segueixen patint (i ja veurem fins quan ho hauran de suportar) els efectes de la pandèmia i del confinament. Moltes amb cap mena d’ingrés i amb evidents indicadors objectius de pèrdues continuades i amb unes necessitats majors per subsistir que les grans empreses o multinacionals. Sobrepassen la subsistència com a empresari, comerciant o treballador autònom, i s’estenen a necessitats bàsiques com a persona.

Pas enrere en la decisió

El més denigrant del cas és que a l’abril s’havia denegat la petició de qualsevol tipus de compensació a les empreses concessionàries d’autopistes i encara no tres mesos més tard ja s’han fet enrere de la decisió.

Com sempre, la baula més feble és la que cedeix –i pot fer menys per canviar-ho tot–.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

seven − six =

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.