La fórmula 1 i les eleccions al Parlament

En el món de la fórmula 1, independentment de les preferències que cadascú tingui, passa com en tot: fins que no s’exahureixen totes les oportunitats, curses en aquest cas, no està res decidit.

Aquest cap de setmana passat es corria la darrera cursa del campionat, emocionant pel fet que s’obtenia el fruit de tota una temporada. D’entrada semblava que una de les millors escuderies (per no dir la millor), Ferrari, ho tenia molt bé per alçar-se amb el títol de campió el món.

Tres curses enrera s’havia especulat amb les possibilitats d’uns i d’altres per arribar a la fita. Alonso tenia més punts. Webber havia aconseguit escurçar distàncies i Vettel, company de la mateixa escuderia que l’anterior, havia fet una remuntada important en les darreres curses, però ningú el feia decisiu, més aviat al revés, el donaven com a sacrificat per al seu company d’escuderia. I el darrer campió, Hamilton, un pèl més apartat.

Però vet aquí com són les coses. Les estimacions molt bones. Les apostes sense dubte. I el dia abans Ferrari obté la tercera posició a la «pole», Vettel la primera i Webber la cinquena.

I no s’acaba aquí, una cursa amb retocs estratègics fins al darrer moment, fan que tots els pronòstics vagin per terra (bé, potser per a tots no).

Esperem que això no es traslladi a les properes eleccions.

A diferència d’una cursa restringida a uns pocs corredors, el dia 28 tenim la oportunitat de participar i d’escollir el futur del nostre govern, del nostre país. La trascendència democràtica ens obliga a mantenir aquest dret. I tot i que els pronòstics ens són faborables a CiU, també ho eren al 2003 i al 2006, i malgrat les victòries, no va servir de res.

Sembla que la situació es podria repetir. El tripartit està a la ratlla de sumar, no la majoria absoluta, però si d’obtenir molt bons resultats. Diria que te una pole!

Ens poden pronosticar uns resultats brillants; podem explicar i detallar el programa i les accions que emprendrem; es pot considerar que l’etapa del tripartit com una etapa nefasta de govern, la pitjor de la història democràtica, …, però fins al darrer moment no podem donar res per guanyat.

Parlant amb amics de pensaments polítics diferents, em diuen que ens recolzaran, que ens donaran el seu vot perquè Catalunya necessita un canvi i només pot ser possible si governa CiU. Sentim eslògans dels mateixos membres del tripartit dient que aquest ha estat un fracàs, que no es reeditarà, etc.

Si el dia 28 ens quedem a casa, podem tenir el disgust d’haver-ho fet, i és que, com a la fórmula 1, no es pot dir blat, fins que no és al sac, i ben lligat!