Els bons de la “Generositat”

Fa uns dies s’anunciava per tots els mitjans impresos i audiovisuals l’emissió d’uns bons de la Generalitat, a un interès del 4,75% amb aportacions mínimes de 1.000 euros i máximes de 2 milions d’euros. L’anunci deia –i diu– que es poden contractar a través moltes entitats col·laboradores, les quals només aplicaran una comissió del 3%. És a dir, que al final, el cost assumit per la Generalitat ésd’un 7,75%.

Això ha tingut, té i tindrà molts comentaris, a favor i en contra. La realitat és que en aquests moments ja se n’han col·locat més del 70%. A les primeres crítiques el govern ha corregut a argumentar que ja s’havia produït en governs anteriors.

Cert, però potser cal contrastar les circumstàncies!

No cal dir que quan un govern decideix col·locar un deute directament a clients particulars a aquesttipus d’interès tan alt, d’entrada no sembli estrany i sospitós. Clarament demostra que el calaix està buit, i que requereix d’una emissió de bons que podríem anomenar com “a la desesperada”, per aconseguir liquiditat i poder pagar als proveïdors.

Que aquest no en tenen pas la culpa, oi?

La situació ve de lluny. Al mes de juny passat es va haver d’ajornar el pagament de 440 milions d’euros a les entitats sanitàries pel problema temporal de tresoreria. Ens podem fer preguntes del tipus, per què ningú (bancs i caixes) vol finançar a la Generalitat?

El cas és que des del març la Generalitat estava intentant col·locar emissions, que si pel Japó, que si un crèdit sindicat –que va aconseguir, però només de 1.000 milions–, més tard 1.000 milions a través de La Caixa, etc., però no n’hi havia prou per assumir el deute que hi ha i que es deixa. I dic “deixa” perquè l’emissió es produeix després de la dissolució del govern i l’anunci d’eleccions.

On està el “seny” argumentat en els anuncis?

Les declaracions sobre economia del Conseller Saura recriminant a l’Artur Mas per l’avís que els feia d’una situació precària del finançament de la Generalitat dient que podia generar “inestabilitat als mercats”, es poden prendre seriosament?

Sense anar més lluny, fa uns dies el President Montilla anunciava un sou per sobre dels 600 euros al mes, per als menors de 25 anys que ni estudien ni treballen (els ni-ni). No entraré en la idoneïtat o no de la mesura, només en el com ho poden assumir les arques de la Generalitat en l’estat actual, si ja representa un cost aproximat de 1.300 milions d’euros.

Si s’arriba als 2.500 milions d’euros, la Generalitat haurà de pagar en un any, per interessos i comissions, 187 milions d’euros. Contrastant amb la racionalització de l’administració i la contenció de la despesa que en el seu moment anunciaven, preveien un estalvi de gairebé 74 milions d’euros, menys de la meitat del cost en interessos i comissions d’aquests bons. A més, la recaptació per impostos directes prevista per aquest any, ha caigut un 27% i un 10,5% per als indirectes.

El deute, doncs, s’acosta als 6.400 milions d’euros.

Per tant, el Govern només pot tenir dues coses al cap: o especular sobre una possible millora de la situació de crisi, o pitjor encara, passar el problema i ja s’espavilarà el que vingui al darrera.

Això si, totes dues posant el “seny” pel davant!