De la casa si, però al Penedès, vi del Penedès!

Sovint, quan anem a fer un àpat a algun restaurant del Penedès, ens trobem amb menús on hi apareix la frase “vi de la casa”. Malgrat que el significat d’aquesta frase podria haver derivat d’un vi de gerra resultat de la barreja de restes d’altres ampolles, cosa totalment fora de lloc avui en dia, el que hom espera és un vi baratet, sense complexitats ni grans el·laboracions, però si, un vi fresc que permeti acompanyar l’entrepà del matí o el menú del dia.

És probable trobar-ne de més o menys novells, de més o menys frescos, etc, però vivint com vivim en una zona productora, de grans i de petits vins, de novells i de criances, de reduïdes varietats o d’enormes extensions cooperativistes, el que no hauríem de deixar passar és que, el vi de la casa no sigui, precisament de casa, és a dir, del Penedès.

D’entre aquest àmpli repertori, disposem bodegues amb una selecció de productes de primera línia, que han guanyat importants premis i que són referència en cartes de prestigiosos restaurants a tot el món, però avui vull centrar-me en els vins més reduïts en preu i més propers en consum, els de la casa.

En moltes ocasions cal competir amb vins de la península, de “cosecheros” desconeguts, i que amb tota certesa s’han filtrat en aquell bar o restaurant per una oferta barroera de preu. I aquí és on hi tenim molt a dir. Com deia abans, al Penedès tenim vins de moltes qualitats, però els de la banda baixa, mantenen una qualitat mínima molt superior a aquests altres que ens envaeixen per preu.

Sembla mentida que en un dinar baratet, posem pel cas de 9 euros, en el qual s’hi ha de calcular un promig de consum de dos gots de vi (400cl), el preu hagi de trastocar el mateix menjar –un vi de poca qualitat fa malbé qualsevol menjar i no entrem si cal afegir-hi gasosa!–, el prestigi de l’establiment, l’esforç del pagès i la vida de tot un territori mil·lenari dedicat al conreu de la vinya. Constrastant la comercialització minorista de vins del Penedès, en trobem d’una bona qualitat a 80 cèntims el litre. Això significa que 32 cèntims del menú se l’emporta el vi. Si comptem la negociació entre bodeguer i restaurador, de ben segur que el preu encara pot ser millor.

I em pregunto, a quan surt el cost dels vins de fora de casa nostra? a 50 cèntims? a 40? Regalats?

Quants pagesos treballen tot l’any les seves terres per a recollir els seus fruits i quants esforços han de fer per vendre els seus productes als mercats, fora o dins de les nostres contrades? A quanta competència i a quin preu han de fer front? Quina és la nostra aportació per mantenir un territori –on vivim– dedicat a la vinya? Quin és el futur del Penedès que volem si nosaltres mateixos no som prou exigents per demanar el vi de la casa quan anem a dinar a bars o restaurants del nostre estimat Penedès?

Tothom hi te una part de culpa i una part de solució.

Si com a clients, al Penedès, demanem que el vi de la casa sigui veritablement de casa nostra, del Penedès, tots hi sortirem guanyant.