De la tristor a l’embranzida

Aquesta setmana està plena de coincidències per recordar: un any de la sentència del procés, 3 anys de l’empresonament dels dos Jordis, 80 anys de l’afusellament del president Lluís Companys i no sé quants anys de l’enorme genocidi de tribus indígenes a l’Amèrica.

Amb tota la mala llet

El Suprem va fer coincidir, amb tota la mala llet del món –utilitzaria altres paraules més gruixudes però no vull ser groller– la sentència amb el record de l’afusellament del president Companys.

Ho dic així perquè els darrers anys hem pogut apreciar que no hi ha res casual: l’Estat ho fa tot de forma premeditada, injusta i amb traïdoria.

Per tant, d’entrada, és una setmana trista. Però avui he pogut escoltar un missatge del Jordi Cuixart que m’ha canviat l’ànim.

Jordi Cuixart et fa canviar l’ànim

Ens trasllada que l’Estat té por i que no sap com aturar la lluita no violenta dels catalans manifestant-se contra les sentències injustes, contra la violència policial i contra la vulneració constant de drets i llibertats, per citar-ne algunes.

Persistir i madurar

“Hem de persistir i madurar” diu el Jordi i, “malgrat les limitacions per la pandèmia, la vulneració de drets fonamentals i una clara desorientació dels polítics, hem de mantenir la coherència i anar junts per aconseguir aquesta amnistia per a les 2.850 persones represaliades”.

Acaba dient que

Ho tornarem a fer i ho farem junts, sense deixar-nos a ningú pel camí.

Així doncs, amb la seva força, coratge i empatia, fem el tomb a la setmana i aprofitem l’embranzida!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 × two =

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.