Les arrels arran

Fa feresa llegir quina ha estat l’evolució de l’ús del català aquests darrers temps a Catalunya!

Involució

Veritablement hauríem de parlar d’un procés d’involució.

En som partícips cada dia només escoltant la ràdio o veient la televisió, suposadament en català –una de les estructures d’estat–, a través dels diàlegs i coses que s’hi diuen.

I no hi ha excuses: si es tracta d’un tertulià que no parla correctament, que no el tornin a contractar. Es paga amb els nostres impostos i hauria de demanar-se un mínim rigor o nivell. I si el cas és del presentador, entrevistador o conductor del programa, també és greu i requereix que algú de la casa, dels que vetllen per l’ús correcte de la llengua –vaja, suposo que existeix aquesta figura, oi?–, li faci les indicacions oportunes i li recomani passar per un curset de reciclatge.

Sentir i escoltar èmfasi i significat diferent!

Si “el que sents” i no pas “el que escoltes” prové d’un anunci publicitari d’un tercer també caldria que algú de la casa –em refereixo a TV3, en aquest cas– els fes la indicació corresponent i els recomanés corregir l’anunci, bàsicament per què no està ben dit en cap llengua completament.

Quan sents una persona parlar de seguida pots deduir com és, quina és la seva estima i tarannà per la llengua, sigui la que sigui. I molt probablement encertaràs en altres aspectes seus només sentint-lo enraonar.

Saps com és només sentir-la parlar

Si amb la dita “una imatge val més que mil paraules” pots fer-te una primera idea de com és aquella persona, quan la sents parlar ho pots reblar.

Per resoldre aquesta situació hauríem d’anar a l’arrel del problema i, arran dels fets ocorreguts, caldria iniciar accions per resoldre-ho, no pas a l’inrevés ni de cap altra manera.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.