Nou hores sense llum

Feia temps que no teníem una avaria tant llarga del subministrament elèctric. Podria ser que l’origen hagués estat algun element malmès després de la tempesta de pluja, vent i pedra de la setmana passada. Mai ho sabrem.

De cop i volta

Gairebé a les set de la tarda, estava redactant un document i, de cop, veig que se m’apaga la pantalla ampliada, la gran, la que tinc connectada al portàtil quan soc a casa. També la connexió a internet es perd. Faig les primeres comprovacions, i diferencial i interruptor general estan bé. Surto i pregunto als veïns: “No, no en tenim! Deu haver marxat a tot el poble” em diuen. Tothom està igual i fem el mateix. L’havien encertat: tot el poble a les fosques. Al carrer encara s’hi veia però a l’interior ja costava més.

La primera sensació és que no passa res. Que, com altres vegades, al cap d’una estoneta estarà resolt. Però no. Una hora més tard truco a la companyia i em confirmen que hi ha una avaria, que hi tenen un equip treballant i que han estimat un temps de resolució de tres hores, o sigui que fins a les deu del vespre.

Busquem una llanterna, d’aquelles que poques vegades fem servir i que no sabem exactament si hi haurà les piles carregades. I, sí, aquest cop funciona!

Sopar amb espelmes

A continuació busquem espelmes per il·luminar, encara que sigui poc, les dues estances contigües en què estem. Ens preparem el sopar amb pa amb tomàquet i formatge i tornem a esperar.

Això s’allarga

Una veïna comprova a la web l’avaria i, ep, l’han actualitzat: el temps de resolució s’allarga fins a les 4 de la matinada.

Sortim a la terrassa i comprovem que la contaminació lumínica –del poble– és nul·la i que destaquen els altres nuclis habitats –i il·luminats– i uns grans resplendors al fons: a la dreta la zona urbana de Vilafranca i, a l’esquerra, la immensa zona metropolitana per sobre les muntanyes d’Ordal. Tot i així, comprovem que avui es veuen espectacularment els estels i ens els mirem una llarga estona fins anar a dormir.

Quin goig!

Les 9 hores han estat agraïdes en molts sentits: sense contaminació lumínica, sense sorolls d’electrodomèstics, sense televisió, ni sèries, ni males noticies, ni internet, ni xarxes socials (si, ja ho sé, al mòbil sí, però no venia de gust). L’endemà tot al seu lloc. Ha estat un respir però és evident que al 2020 l’electricitat és imprescindible!

Dret fonamental?

I rumies com s’ho devien fer en el passat, o com s’ho fan les famílies amb situacions precàries.

I també et preguntes: per què tantes traves per generar-te la teva pròpia electricitat?

O per què hem de ser esclaus de les grans companyies energètiques?

O per què no esdevé un dret fonamental?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

15 + 8 =

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.