Fast vs slow food: gustos i tendències

Us heu preguntat mai perquè el món de la cuina té tendències tan pronunciades i alhora tan oposades?
Situem-nos en una ciutat mitjana (Vilafranca, Vilanova, ..) o gran (Barcelona, Paris, ..). En aquestes –i per qüestió de masses i volums també a les grans– hi podem trobar nombrosos establiments de restauració de les més variades cuines de diferents països, gustos i colors. També podem trobar grans superfícies on comprar molts, moltíssims productes precuinats o inclús àpats individuals llestos per emportar i menjar, però no em centraré ara en aquests establiments.
Sobretot trobem dues grans tendències de consum en els productes que ens emportem a la boca. Per una banda els menjars ràpids (fast food) i per l’altra els menjars sofisticats i elaborats amb calma, habitualment de restaurants especialitzats.
Però, perquè ambdós tipus de restauració té tant d’èxit?
En el cas dels menjars ràpids podem trobar la raó en dues direccions. La primera en el procés d’industrialització i fabricació en sèrie de la cuina i de l’establiment: quant més senzill, compacte, i especialitzada la feina dels dependents, més ràpid es pot servir al client. El producte ha de ser una cosa ràpida de preparar i d’emportar.
La segona raó és la necessitat de córrer per tot. Si, per tot!
Un exemple seria la persona que al matí surt de casa amb poc temps per anar a la feina (s’ha llevat tard, doncs), entra en una cafeteria i s’emporta un cafè i una pasta que es menjarà pel camí. Al migdia té una hora per dinar, però si pot dinar en vint minuts podrà fer altres coses –també de pressa– i al vespre passa amb una amanida preparada o similar. Tot el dia corrent, incloent les estones d’àpats.
No es estrany doncs que d’en tant en tant, aquesta persona –estressada­– vulgui fer un àpat en un restaurant on tot estigui fet amb la paciència necessària!
Per què, oi que ens agraden els plats fets amb calma? O degustar un vi o un cava amb el temps necessari i maridar-lo amb uns plats ben escollits? O trobar els diferents aromes i sabors de cada cosa?
Doncs també hi ha una tendència creixent en aquest tipus de cuina més elaborada.
La resposta al tipus d’alimentació que prenem sovint és qüestió de la consciència d’un mateix, de prendre el temps per fer bé les coses. A l’igual que la persona estressada busca de tant en tant fer un menjar amb calma, també hi ha qui busca una cosa ràpida per sortir del pas un dia concret.
Cadascú, no obstant, és lliure de fer el que vulgui. Faltaria més.