Ara és l’hora, President!

Darrerament estem vivint un veritable allau d’activitats i d’informacions molt diverses en relació a la consulta del 9N per saber si el poble de Catalunya desitja ser un estat independent. I com en una parada del mercat del dissabte, cal triar d’on arriba la informació, qui la diu i com, i contrastar-la prèviament per si és veraç o senzillament ficció. Hi ha uns corrents d’aire que arriben de l’altiplà central que ajuden a crear pors i que transporten missatges inventats per evitar el valor democràtic més preuat que tenim: votar.
Catalunya no ha deixat d’estar perseguida contínuament des de fa molt temps. Per uns i per altres, per governs d’esquerres i de dretes, per dictadures i per regnats absolutistes i, aquest any, commemoració del tricentenari de la pèrdua de les llibertats de Catalunya, és especialment significatiu arribar a aquest moment històric de canvi.
La societat catalana no s’ho empassa més i reacciona després de veure clarament el camí que prenen les coses i quin és el tracte “democràtic” que s’hi dóna. Sobretot pel govern central i el suport de partits encastats en fer grinyolar –per no dir-ho més gros– la democràcia.
Se’ns dubte no és un fenomen que s’hi arribi casualment, ni tan sols es pot anomenar fenomen. Potser seria millor dir-ne quotidianitat!
Aquest reguitzell de limitacions, de constrenyiments, d’incompliments amb els pactes i amb les llibertats d’un país de forma reiterada i amb traïdoria, són el que li donen –i han donat– l’argumentació principal.
Els darrers trenta anys han servit per fer una transició d’una dictadura a una societat democràticament més avançada i ara requereix un salt qualitatiu. La Constitució va ser una eina per aquest trànsit, condicionada pel govern militar sortint de la dictadura, però ara ens encotilla.
M’atreveixo a dir que ens havia estat útil, i que va servir fins no fa massa anys per tastar una democràcia novella. Però la gota que va provocar el punt d’inflexió i va fer vessar el got, va ser la sentència del TC del juny de 2010 anul·lant el nou Estatut ratificat pels catalans en referèndum, celebrat quatre anys abans. La reacció del poble català va ser immediata i es va respondre a la primera gran convocatòria d’Òmnium, per aquell 10 de juliol.
A continuació el mateix poble va possibilitar la creació de l’Assemblea Nacional de Catalunya i mantenir l’èxit de les concentracions multitudinàries de la Diada, de la via catalana, i de la “V“ d’aquest any. Han estat més mostres del desig de decidir el nostre autogovern i per això, utilitzant el valor democràtic més preuat, el vot, volem (i ho vol un mínim de 1,8 milions de ciutadans catalans) votar el dia 9 de novembre. Respectant el resultat, però sobretot, participant en la consulta.
Això vol dir que ja hem superat el punt de no retorn i que cal continuar fent les coses de forma participativa, activa i pacíficament, tal com hem anat fent en tots els actes celebrats fins ara.
Per tant, President, estem amb tu, volem ser consultats i ara és l’hora de crear un nou estat d’Europa.