Propera acció: Europa
Tan sols fa uns dies, l’ANC ens informava de la mobilització que es prepara aquest any amb motiu de l’Onze de Setembre de 2014, exactament 300 anys després de la pèrdua de les llibertats catalanes.
Si l’any passat la gran cadena humana va ser notícia pel caràcter multitudinari, pacífic i reivindicatiu alhora, o sigui, democràtic, aquest any ho serà –algú en dubta?– la mobilització pels dos carrers més transitats de Barcelona: la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes. El final conjunt serà a la cruïlla dels dos carrers, a la plaça de les Glòries Catalanes. D’aquesta manera es formarà una “V de Via, de Voluntat, de Votar i de Victòria” Serà l’expressió massiva de la majoria de la voluntat dels catalans.
Ja sabem que alguns en discrepen i aprofitaran per posant-hi totes les traves possibles i d’altres, faran pitjor: diran que hi participen i que no hi participen alhora, discutiran si són els carrers més transitats o no i si cal fer unes primàries per decidir si formarà una be baixa o no. Tot amb l’afany de confondre la gent –sabeu què vull dir, oi?
Abans de tot això, però, tenim una altra trobada que hauria de ser també de participació multitudinària, pacífica i reivindicativa alhora.
Es tracta de les eleccions al Parlament Europeu.
Pels resultats de participació d’anteriors convocatòries, sembla que queden molt lluny, que fan mandra, que no són nostres. Ans el contrari, som Europa i volem continuar sent-hi, i a més, amb més força que mai, perquè ens convé disposar de representació en el parlament on es prenen les decisions més estratègiques d’aquesta part del món.
És una gran oportunitat en aquest moment històric!
Sabem que els partits catalans que manifestament s’han declarat per la independència de Catalunya i que així ho han subscrit en les seves declaracions i votacions al Parlament de Catalunya hi tenim una representació reduïda, però que en cap cas vol dir que no s’hi faci feina.
Un exemple és la feina feta per l’eurodiputat Ramon Tremosa: ha fet més feina ell sol que els 29 diputats del PP o els 27 del PSOE (es poden consultar a la web del Parlament Europeu els informes de participació).
Us recordeu per on havia de passar el corredor mediterrani? Per sort no va prosperar el corredor central i finalment serà de veritat mediterrani, però va haver de ser una defensa aferrissada dels interessos de Catalunya, de qui creu i lluita per Catalunya.
Senzillament cal aprofitar l’oportunitat de votar un diputat que ens representi i que defensi els interessos de l’economia catalana, autèntic motor del sud d’Europa.
Per tant, diumenge 25 de maig cal fer ús, i m’atreveixo a dir, un bon ús del vot a Europa.
Si l’any passat la gran cadena humana va ser notícia pel caràcter multitudinari, pacífic i reivindicatiu alhora, o sigui, democràtic, aquest any ho serà –algú en dubta?– la mobilització pels dos carrers més transitats de Barcelona: la Diagonal i la Gran Via de les Corts Catalanes. El final conjunt serà a la cruïlla dels dos carrers, a la plaça de les Glòries Catalanes. D’aquesta manera es formarà una “V de Via, de Voluntat, de Votar i de Victòria” Serà l’expressió massiva de la majoria de la voluntat dels catalans.
Ja sabem que alguns en discrepen i aprofitaran per posant-hi totes les traves possibles i d’altres, faran pitjor: diran que hi participen i que no hi participen alhora, discutiran si són els carrers més transitats o no i si cal fer unes primàries per decidir si formarà una be baixa o no. Tot amb l’afany de confondre la gent –sabeu què vull dir, oi?
Abans de tot això, però, tenim una altra trobada que hauria de ser també de participació multitudinària, pacífica i reivindicativa alhora.
Es tracta de les eleccions al Parlament Europeu.
Pels resultats de participació d’anteriors convocatòries, sembla que queden molt lluny, que fan mandra, que no són nostres. Ans el contrari, som Europa i volem continuar sent-hi, i a més, amb més força que mai, perquè ens convé disposar de representació en el parlament on es prenen les decisions més estratègiques d’aquesta part del món.
És una gran oportunitat en aquest moment històric!
Sabem que els partits catalans que manifestament s’han declarat per la independència de Catalunya i que així ho han subscrit en les seves declaracions i votacions al Parlament de Catalunya hi tenim una representació reduïda, però que en cap cas vol dir que no s’hi faci feina.
Un exemple és la feina feta per l’eurodiputat Ramon Tremosa: ha fet més feina ell sol que els 29 diputats del PP o els 27 del PSOE (es poden consultar a la web del Parlament Europeu els informes de participació).
Us recordeu per on havia de passar el corredor mediterrani? Per sort no va prosperar el corredor central i finalment serà de veritat mediterrani, però va haver de ser una defensa aferrissada dels interessos de Catalunya, de qui creu i lluita per Catalunya.
Senzillament cal aprofitar l’oportunitat de votar un diputat que ens representi i que defensi els interessos de l’economia catalana, autèntic motor del sud d’Europa.
Per tant, diumenge 25 de maig cal fer ús, i m’atreveixo a dir, un bon ús del vot a Europa.
