La convicció del treball sense llepar culs

Dies enrere, en un dels meus desplaçaments en tren cap a Barcelona, van pujar un parell de joves en una estació i em van acompanyar durant tot el trajecte.

Com que parlaven amb un to de veu alt, com si volguessin que jo els parés atenció, ho van aconseguir, fins al punt de no poder evitar escoltar-los. 

A la recerca de feina

Es dirigien a la recerca de feina, a una obra que algú els havia indicat que hi havia demanda, a la zona de la Sagrera. Deu ser aquella obra inacabable que s’hi està fent des de no sé quan, vaig pensar. 

Parlaven del treball i del fet de tenir una feina per poder mantenir el seu ritme de vida que, pels seus comentaris, semblava indicar força auster. 

Mantenien la seva il·lusió pensant en trobar una feina físicament activa, encara que fos cansada, perquè detestaven una proposta de feina de despatx que segurament els avorriria molt i els faria passar el temps amb dificultat. 

Em va semblar una convicció molt respectable i particular alhora. 

El treball dignifica

Em va venir al cap aquella frase que deia que el treball dignifica.

En aquesta situació de pandèmia que ha deixat a moltes persones, comerços i empreses sense feina penso en aquella frase com a element motivador per aconseguir una vida digna apta i necessària per a qualsevol persona, tingui les aptituds i coneixements que tingui. 

Polítics ineptes, llepaculs

Per altra banda també em passaven pel cap aquells polítics ineptes, sense estudis ni aptituds, que únicament pensen en mantenir-se agafats a la mamella, ja sigui com a polítics o com assessors a diputacions, grans empreses energètiques o endollats en qualsevol “paradís” on l’únic esforç és llepar el cul quan t’ho demana el partit, sigui quin sigui. 

Es clar que s’ha de tenir valor per aquesta corrupció majúscula, però n’hi ha que n’han fet la seva professió i sortir-ne potser els impossibilitaria trobar cap feina, físicament activa o de despatx). 

Política sí, limitació en el temps, també

La política i els polítics són necessaris, però la dedicació lucrativa a la política hauria de ser limitada en el temps, i no de per vida!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.