La banca sempre hi surt guanyant

El titular pot fer pensar en la ruleta, en els casinos o en un nou cas més d’abús de poder. El cert és que amb ajuda o sense, la banca sempre hi surt guanyant, i que cadascú pensi el que vulgui.

El cas a què em refereixo és el de 730 persones exempleades de Caixa Penedès afectades per la decisió d’un jutge.

Motor econòmic durant gairebé 100 anys

Molt probablement, qui llegeixi aquestes ratlles sabrà que un dels motors econòmics i socials més rellevants de la nostra comarca durant gairebé 100 anys va ser Caixa Penedès. Potser també sospitava que l’enorme forat de les caixes, motiu d’intervenció, provenia de l’aleshores Caja Madrid (tapadora de sindicats, partits, especuladors i personatges habituals en algunes llotges de futbol) i que va obligar a una reforma de tot un sector que va passar a mans de poderosos (bancs o estat) dissimulada en fusions i absorcions. 

Rescat de 65.725 milions

El cost total va ser la injecció o rescat amb 65.725 milions de diner públic que entre tots hem pagat (l’impacte generat ha sigut molt més gran) i els diferents governs de l’Estat, sigui quin sigui el color polític, han fet els ulls grossos, i difícilment obligaran mai a retornar-ho. 

Abans de l’enfonsament de l’entitat penedesenca, l’ambició dels seus cinc màxims directius ja havia anat més enllà de forma indeguda, apropiant-se de part del fons de pensió comú existent (el que compartíem entre tots els empleats), quan l’any 2000 es van haver de regular en fons personals d’acord amb la llei.

El penediment i retorn de l’import apropiat indegudament per part de tots cinc va permetre estalviar-los la presó tot i haver-los sentenciat culpables. 

9 milions d’euros reclamats

Amb el retorn dels 9 milions d’euros, que van anar a parar al Banc Mare Nostrum, alguns empleats (730) amb dret a rebre la corresponent distribució d’aquells diners retornats (eren del fons comú) vam iniciar un procediment de reclamació col·lectiu. 

Ja sabem com és d’àgil la justícia, segons els interessa (a ells o als poders fàctics). Després de diferents accions i plantejaments amb els advocats del Col·lectiu Ronda i la intervenció d’un actuari (que és qui determina les quantitats que pertoquen a cadascú segons aspectes laborals com la categoria, els anys treballats, les aportacions rebudes, etc.) i diverses accions entre els advocats d’ambdós costats (i, posteriorment, condicionat per les absorcions del Banc Mare Nostrum per part de Bankia i, després, d’aquesta per part de Caixa Bank), finalment, fa poques setmanes, s’ha celebrat el judici, en el qual el jutge ha decidit que aquests diners se’ls quedi el banc.

Interessos? De qui?

Pel que expliquen els companys que hi van assistir, sembla ser que l’actuari no va ser prou convincent davant del jutge, i tot i haver-hi una sentència prèvia prou clara que deia que els diners eren dels empleats per apropiació indeguda, va sentenciar en contra del col·lectiu i a favor del banc.

El cas, d’una evidència indiscutible, mostra una vegada més l’alineació de la justícia amb el poder. I el fet que, com diu el titular, la banca sempre hi surt guanyant.

Per a les 730 famílies afectades, disposar d’entre 8.000€ i 14.000€ potser no resol massa problemes, però tenir-los o no, és substancialment diferent. Èticament i moralment sabem que tenim raó, i novament el banc en surt beneficiat. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.