Deshumanització de la societat

Amb una societat tan diversa de cultures, llengües i pensaments com tenim segurament hauria d’existir un valor o element infranquejable per sobre de tot que protegís l’ésser humà com a element nuclear i de respecte a la vida. Si no vaig errat, aquest concepte existeix en forma de llei i té un nom: Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH). 

Tot i que el document de la llei és “d’obligat compliment”, dista molt de la seva aplicació universal i alguns personatges (jutges, governs, estats, especuladors, etc.) s’ho salten per allà on volen quan els convé.

Hi ha evidències d’això a molts països, i no cal que anem gaire lluny per trobar proves de la seva vulneració. És el que podríem anomenar ‘deshumanització de la societat’. 

Com a exemple, ens podem preguntar com podem arribar a explicar a les generacions futures que en situacions de precarietat d’habitatge es desnonin persones soles o famílies senceres amb dificultats per fer front als imports del lloguer (en alguns casos) i es dona la raó a especuladors o a fons voltors que pretenen reformar el bloc de pisos sencer per rellogar-los, per exemple. 

És a dir, actua el factor deshumanitzador: uns personatges de ves a saber on a qui mai veuràs la cara només procuren incrementar els seus guanys i beneficis a costa del que sigui i de la manera que sigui sense importar qui hi ha a l’altra banda, i en quines condicions. A banda de l’angoixa i trastorns que generen als mateixos desallotjats, tristament alguns casos acaben en suïcidi, com el d’aquesta setmana a Barcelona.

Això no s’hauria de permetre!

Perquè doncs, amb les quantitats immenses de diners recaptats pels nostres governants (tots) pels impostos que entre tots paguem no es pot resoldre aquest problema?

Per què han d’existir organitzacions solidàries, comunitàries, altruistes i benèfiques que s’hagin d’ocupar de les moltes situacions de precarietat de la societat, quan és una cosa de tots?

I, en canvi, es dediquen tants milions, any rere any, de manera inqüestionable, al pressupost de defensa?

Com deia al principi, la diversitat ens fa rics culturalment i facilita els múltiples pensaments. Això és el que podria complicar arribar a un acord per no deixar-nos a ningú, però en aquests aspectes tan bàsics i humans, tots, absolutament tots, hauríem de ser respectuosos.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.