És més fàcil d'atrapar un mentider que un coix

És més fàcil d’atrapar un mentider que un coix, i es descobreix abans un mentider que un lladre!

Avui llegia un article d’una agència de noticies que explicava que un turista americà, de visita a Barcelona, li havien robat l’iPad, i mentre estava a la comissaria dels mossos, per la definició que havia fet al seu dispositiu, anava rebent, al seu mòbil, fotografies del mateix delinqüent que estava fent amb l’iPad, incloent fotos de casa seva.

A més, les fotos anaven acompanyades de la localització indicades pel GPS.

O sigui, com si ell mateix s’anés posant les manilles. Els Mossos ho van tenir fàcil: presentar-se a casa seva i descobrir tot el que el delinqüent havia anat “col·leccionant”.

En aquest cas el refrany no aplica directament al tractar-se d’un lladre i no d’un mentider, però si que, al presentar-se els mossos a casa seva, es podia haver inventat qualsevol coartada sent un mentider. De tota manera es tractava d’una persona amb una conducta reprovable.

En canvi el refrany el podem aplicar directament als dos caps de govern d’Espanya, l’actual i l’anterior.

Recordeu quan el senyor Zapatero afirmava compulsivament que es disposava d’un sistema financer molt sòlid i que estava entre els més forts del món? Aquestes paraules les deia en plena crisi, quan, segons ell, tampoc havíem de patir crisi. I anavem a la deriva i directe cap a les roques!

Durant dos anys van obligar a executar unes obres a tots els municipis per “salvar” el món de la construcció. Li deien el “plan E”, recordeu? Quants ajuntaments nous, pavellons, edificis, places i d’altres obres obligades i, alhora, innecessaries es van fer? Aquí també hi podríem aplicar aquest refrany “mal va, qui no pensa per l’endemà” o el que seria equivalent en versió castellana “pan para hoy, hambre para mañana”.

En molts casos aquesta despesa i les seves conseqüències en forma de mantenimnet, duplicitats de serveis, etc., s’haguessin pogut estalviar!

I ara tenim l’altra, en Rajoy, que si el primer va demostrar ser un mentider compulsiu, aquest li vol fer ombra marcant el “paquet” com els toreros.

Rescat o no rescat?

Intervenció dels bancs?

De l’estat?

Si un mentia, l’altre, amb la xuleria que afegeix, li vol donar lliçons. Senyors, uns i altres, deixin de mentir. No cal quedar bé amb l’audiència! Siguin realistes i actuin amb humilitat. La indecisió i la incertesa de la situació afegeix pors a la ciutadania. No marejeu més la perdiu i comenceu a fer política realista, tal i com s’està fent a Catalunya amb ajustos impopulars, però totalment necessaris.

I als catalans i a Catalunya, que no ens toquin més els betzos i ens deixin anar sols que sabem que podem anar bé i millor que amb males companyies!.