Consciència col·lectiva

Durant masses anys i de forma continuada s’han dut a terme excessos de tota mena en contra del canvi climàtic. Si els agrupéssim podríem distingir els que s’han fet per ignorància, per inconsciència, uns tercers per mantenir l’estatus de determinades empreses o sectors i, finalment, una resta, per simple opulència.
Tots els grups són recriminables i amb un impacte semblant malgrat que no en tots es pot incidir o resoldre de la mateixa manera.

Formació d’hàbits saludables

Als dos primers grups, els ignorants i els inconscients, caldria aplicar les mesures correctores directament a les persones, dotant-les d’una formació pertinent i de les explicacions i informacions necessàries per aconseguir una adopció d’hàbits saludables tot creant una “consciència col·lectiva”. Evidentment aquest paquet de mesures haurien d’estar suportades per una dotació econòmica important i sense discussions per part de l’administració, és a dir, amb els diners de tots nosaltres.
El resultat hauria de permetre suposar que, com a persones receptores i treballadores, es transmetria a les empreses, institucions i organitzacions d’altra mena, i provocaria un contagi d’hàbits positius a la societat i de retruc, al medi ambient.

Dotació econòmica important a infraestructures

Quan dic que caldria una important dotació econòmica també em refereixo al que fa, per exemple, a les infraestructures. Si, posem pel cas, hi haguessin més trens i més freqüències per anar i tornar a Barcelona i Tarragona, s’utilitzaria molt més aquest transport i no el vehicle privat.

Corruptes, tot i ser-he conscients

El tercer grup, o sigui, els que actuïn com actuïn i passi el que passi volen mantenir el seu estatus de sector o d’empresa tot i ser-ne plenament conscients, els tractaria directament com a corruptes.

Manipuladors compulsius

És a dir, quan un empresa, un grup d’empresaris o la mateixa administració, tot i sabent que actuen en contra del medi ambient amb les seves accions, amb l’instint de continuar i perdurar eternament, intentant convèncer enviant missatges a la societat gens transparents i sovint manipulats, aquests no es mereixen res més que tractar-los de corruptes.
Malauradament en tenim exemples a dojo.

Farsants

El sector de l’energia, per exemple, exploten als clients i ara, de cop i volta, t’anuncien que ells es fan càrrec de la teva nova instal·lació fotovoltaica. Farsants!

Plàstics

Un altre: el sector del petroli i derivats que se n’obtenen, com ara, els fabricants de plàstics, tan nocius per tot l’ecosistema.

Vehicles

O un derivat, el sector de l’automòbil, ara girant cap al vehicle elèctric, igual o més nociu que els anteriors.

Oligopolis amb dependència infinita

Per mi, tots aquests oligopolis que generen dependència infinita, no són bons per a ningú i molt menys per mantenir un medi ambient saludable i de futur.

Opulents? No gràcies!

El darrer grup, els que actuen per opulència, és difícil de tractar. Ens queda el recurs de diferenciar-nos d’ells en massa per aconseguir fer-los abandonar la seva dèria.

Contra la paret sense remei

Sembla que estem en una societat sense remei, entestada en anar contra la paret, tot i veure-la al fons i cada vegada més propera. Siguem-ne conscients, ajudem a qui no ho veu així, fem pedagogia i siguem exemple per una societat més polida i mediambientalment sostenible.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.