La llibertat no és negociable!
Medalla d’or a títol pòstum
Aquesta setmana s’ha complert un any des que ens va deixar la Muriel. A molts de nosaltres encara tenim molt present la seva fesomia, el seu somriure i les seves paraules. L’Ajuntament de Barcelona ha sabut aprofitar el moment per fer-li l’entrega de la medalla d’or a títol pòstum. Un acte ple d’emocions i de discursos políticament pigmentats. Precisament no és el que volia la Muriel. Ella parlava sempre de diàleg i d’unitat per aconseguir ser un país normal.
El 7 de juliol de 2010, a la gran manifestació contra la retallada de l’Estatut de Catalunya ja entreveia cap a on havíem d’anar, dient: «Serem invulnerables si estem junts, no hi ha tribunal que ens tombi.»
En petit comitè
Finalitzat l’acte a l’ajuntament, en petit comitè a la seu nacional d’Òmnium, hem recordat a la Muriel veient diversos vídeos, cantant algunes cançons amb el Lluís Llach, parlant amb la filla i comentant anècdotes i vivències dels seus darrers moments.
El seu tarannà, el seu somriure i algunes de les seves frases continuen vigents i ens omplen d’il·lusió i esperança.
Diàleg?
Radicalment oposat tenim a la ministra Soraya que destrueix tots els ponts d’un diàleg inventat i fictici, posant-nos contra les cordes cada vegada que pot.
La història explica que res ha canviat: els catalans sempre hem defensat les nostres conviccions amb diàleg, tranquil·litat i bones maneres. A l’altra banda, sempre ha estat el conflicte, les batalles i l’autoritat imposada.
Llibertat no negociable
A la Muriel no li estaria agradant gens totes aquestes amenaces i podríem aplicar la frase pronunciada a la “V per la independència” just a la Diada de 2014, on recordava les paraules del mestre Pau Casals, que deien: La llibertat no és negociable!
