Un independentista, des del moment que decideix ser-ho, sigui pel moment o pel motiu que sigui, ho és per sempre. No en conec a cap que en els darrers anys hagi deixat de ser-ho i dubto que algú en conegui…
Intoleràncies verbals, violència, jutges que s’atribueixen funcions que no els pertoca, feixistes atiant el foc.
Què més ens falta?