Una família gran en una crua situació
Aquest any hauràs de deixar lescola de futbol i tu la rítmic. Jo deixaré les classes danglès, i això de sortir a sopar cada dissabte, també ho deixarem. A més, intentarem vendre el segon cotxe; total, pel poc que el fem servir! Tampoc podrem fer la sortida a la neu i, les vacances destiu, anirem a casa dels avis dAltafulla. Respecte a aquell abric que tan tagradava, mirarem si fent un sorgit al que tens, passem una temporada més. Haurem desperar a les rebaixes per veure si podem canviar les sabates. Ara, de moment, les portaré al sabater per posar unes soles noves. Buscarem un pis de lloguer baratet. El que tenim no el podem pagar i el banc ens reclama les mensualitats. Nois, el pare sha quedat sense feina i la meva saguanta pels pèls. Hem perdut una part important dels nostres ingressos i cal ajustar-nos molt mentre no canviï la situació. Aquesta frase o similars poden haver estat plantejades en el sí de moltes famílies davant dels fills, en un profund acte de reflexió, sobretot en els darrers temps de crisi, i són totalment vigents.
També podem escoltar-ne daltres amb consideracions sobre actuacions passades, com ara ja tho deia jo que no ens feia falta canviar de cotxe. Tenia quilòmetres però no patia de res i podia aguantar uns anys més o de lestil si haguéssim estalviat una mica en lloc dengrescar-se a canviar de casa i fer-nos portar el menjar cada cap de setmana. Clar que podien estar replicades amb respostes del tipus tu tira, si quedem a deure, abans no ens el prenguin, ja serà vell o bé aprofita ara, que nhi ha. Ja buscarem qui ens doni alguna subvenció. Sempre hi som a temps per anar a fer de paleta o de manobre.
Es clar que hi ha de tot al món! Però la conducta conseqüent, sovint, escasseja.
Ho he dit altres vegades, estirar més el braç que la màniga, mai ha portat a enlloc. I això és el que ha passat al darrer govern tripartit: no ha actuat amb una conducta conseqüent. I ja som al cap del carrer: fortes retallades pressupostàries de costos expletius i importants retallades daltres que mai hauríem pensat que caldria retallar.
Quan els pares (entenent-los com a gestors de leconomia familiar) duna família formada pels mateixos pares, els fills i, a vegades, els avis o altres parents, fan un plantejament com el que escric més amunt, la situació que viuen és dolenta, crua i, fins i tot, dramàtica. Possiblement condicionada per lentorn, però amb responsabilitat directa sobre els seus actes precedents.
Quan la Generalitat (entenent-la com a gestor de leconomia dun país), simposa retallades de lestil que ho està fent, és per què la situació a la que ha arribat és dolenta, crua i , fins i tot, dramàtica. La situació de crisi lha condicionada, segur, però els actes precedents delaten la seva responsabilitat.
Per tant, considerem un pas en ferm el fet daquesta important contenció de cara a sortir daquest pou, com a mínim mentre la situació no canviï.
