Crisi sostenible?
Avui llegia la pàgina d’economia d’un diari (qualsevol serveix perquè tots en parlen) i comentava del problema de la caiguda de la borsa de Wall Street, condicionada per la fallida de la inversora dels germans Lehman, de la injecció del BCE per evitar repercussions a Europa, de la crisi per aquí, de la crisi per allà, etc, etc.
Però entre tot això he trobat una notícia que potser és bona (opinable) i que passa desaparcebuda (no en parlen tots).
Entre tanta crisi, el preu del barril de Brent baixa fins als 91 dòlars, després de quatre anys d’alces importants i s’allunya del sostre del passat juliol de 147 dòlars!
Es clar, aquesta notícia ens pot generar mes «il·lusió» per consumir petroli, i no deixa de ser una «bona» notícia en aquests moments.
Ara només caldria que els preus de la benzina que consumim per necessitat (per anar a la feina, per exemple), o que els suplements addicionals que ens apliquen les companyies aèries imposant per defecte el «suplement de carburant» com a concepte normal d’un bitllet quan vols viatjar, els ajustessin a la baixa.
És a dir, senyors del govern dEspanya, abaixeu el preu de la benzina (i gasoil) i obligueu a les companyies aèries a eliminar un concepte que potser ja no és real!
I així afavorirem una crisi més sostenible!
