Conversa amb el meu amic Paco

El meu amic Paco, establert a Catalunya des de fa molts anys i amb el qual, de tant en tant, comparteixo converses d’economia, em comentava que tenia molts dubtes sobre a qui havia de votar en aquestes properes eleccions. Us ho escric tal com va anar la conversa.

Jordi: Hola Paco, com estàs?

Paco: Doncs preocupat per la situació i amb molts dubtes. No puc continuar votant als que sempre he votat.

Jordi: No saps a qui votar?

Paco: Mira Jordi, el socialisme a Catalunya i a l’Estat està perdut. Les darreres legislatures del PSOE i del tripartit han fet molt mal, per mèrits propis. L’herència deixada a Catalunya per l’anterior govern de 8.350 milions d’euros de dèficit i la situació de les finances públiques de la Generalitat estan al límit de la fallida. I això són fets!

Jordi: Però, com tu dius, ha estat per mèrits propis.

Paco: No entenc com la cap de llista per Barcelona, la Ministra Chacon, prefereix oblidar-se de Catalunya, o pitjor encara, com volia exigir a la Generalitat un ajustament pressupostari del 20% en lloc del 10% aplicat.

Jordi: Tothom sap que això hagués estat el final pel nostre país!

Paco: Jo, que ja saps que no sóc nascut aquí, em sento un català més, perfectament integrat, encara que mai em posaré la samarreta del Barça perquè sóc del Betis.

Jordi: Ja m’agrada que et sentis un català més.

Paco: No puc entendre com es defensen actituts contra els teus propis interessos, contra el teu propi poble i país. Entenc perfectament que els catalans vulguin parlar la seva llengua, i sobretot que volguem defensar la nostra societat del benestar, perquè l’hem construït entre tots i no és just que aquí haguem de pagar-ho tot.
Però, com vol aquesta dona posar-se els catalans a la butxaca si el 10-J es va negar a donar suport a la manifestació i, a més, públicament es va mostrar favorable a la sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya?
No ho entenc.

Jordi: Totes les persones aspirem a poder fer més i millor. Ara, el que convé, és tenir o mantenir la feina i disposar d’uns ingressos estables. Per tant, si Catalunya pogués disposar del Pacte Fiscal, o sigui, dels més de 16.000 milions que cada any generosament es reparteixen per la resta de comunitats d’Espanya, no hauríem de patir tant. És com si del teu sou decideixes donar-ne una part per ajudar a paliar situacions de més necessitat, que està molt bé, però en aquest cas, ni tu ho decideixes, ni els “ajudats” són els que en tenen més necessitat. Amb el Pacte Fiscal Catalunya podria plantejar més polítiques socials i d’un estat del benestar més fort.

Paco: És que, el que fan amb Catalunya, és una sagnía!

Jordi: Ho sé. Saps quant costa afegir un nou hospital a la xarxa sanitària catalana?

Paco: Si, recordo que ho vaig llegir al diari. Uns 100 milions d’euros.

Jordi: Exacte! Si disposéssim dels 16.000 milions que cada any perdem en forma de dèficit fiscal, es podríem construir a Catalunya 160 nous hospitals. Fixa’t que mentre PP i PSOE volen abocar-nos cap a un model de col•lapse econòmic com el de Grècia, el Pacte Fiscal ens condueix cap a un model de progrés i benestar com el de Suècia.

Paco: Però ja saps que sóc anti PP.

Jordi: Si, ja ho sé. I com ja saps, tampoc són sants de la meva devoció! Mira Paco, cal que Catalunya tingui força a Madrid per demanar un Pacte Fiscal que permeti disposar dels recursos per poder cobrir totes les seves necessitats en polítiques socials, i que hi hagi algú que defensi els interessos de Catalunya sense tenir les mans lligades. Mai els diputats catalans del PP o del PSC han fet cap servei a Catalunya. S’han limitat a votar una vegada darrera l’altra seguint les ordres que rebien dels seus amos de Madrid encara que això suposés votar contra els interessos de Catalunya.

Paco: Què m’has de dir. A casa ja ho vam patir amb la llei de la dependència del ZP.

Jordi: I tu que tens una botiga, ja saps que el PP ha anunciat que vol implantar la liberalització dels horaris comercials per tal que els establiments puguin obrir tots els dies de la setmana i en l’horari que vulguin?

Paco: No fotis.

Jordi: Això suposarà destrucció de llocs de treball i tancament de petits establiments i botigues com la teva. La liberalització d’horaris suposa un atac directe al model de botigues i comerç de proximitat que amb tant d’èxit a funcionat a Catalunya des de sempre.

Paco: no cal que m’expliquis més. Els meus (PSOE) i els altres (PP) ho han fet fatal. Aquest cop votaré a un partit que defensi Catalunya, els seus treballadors i els interessos del seu país. Votaré Convergència i Unió.

Jordi: Així m’agrada Paco, que pensis en la decisió que afectarà els propers 10 o 15 anys, i que tinguis clar el millor pel teu futur i dels teus fills.