La vida continua

Tot just fa uns dies (a finals de juny) he deixat la presidència d’Òmnium Alt Penedès. Feia uns mesos que no podia compaginar la meva dedicació al capdavant de l’entitat amb les obligacions professionals i acadèmics, tal com jo volia i, després de pensar-ho bé, vaig considerar que havia arribat el moment de cedir el pas.

Dotze anys

Per una banda tanco una etapa a la junta iniciada a finals de 2011. Per tant dotze anys dedicats amb cos i ànima, al principi com a tresorer, després, durant un curt temps, com a vocal i, finalment la resta, com a president.

Us puc assegurat que durant tots aquests anys he viscut moments de tots els colors amb moltíssims canvis: a l’entitat, a la comarca, al país, al voluntariat, a la junta i, en general, a la consciència de la gent. Hem celebrat els 50 anys a la comarca i hem aconseguit teixir importants vincles. Hem compartit moments molt intensos, d’alegries i de tristors, però mai hem defallit en la defensa de la llengua, de la cultura i del país, sempre procurant fer aportacions constructives i responsables, tot i rebre crítiques per diferents costats: ja se sap, mai es fa tot al grat de tothom.

Em sento feliç i satisfet per haver pogut gaudir d’una etapa constructiva tan activa, on moltes de les aportacions fetes, avui són una realitat.

Hi encaixa tothom

Soc del criteri que una societat creix amb les participació i col·laboració de tothom: les massivament i les dissidents o minoritàries. La societat és de tots i per a tots.

Com deia abans, tot i que el gir de la meva vida professional ha estat el motiu principal de la renúncia, els que em coneixeu bé sabeu que soc un ferm defensor de la limitació dels lideratges en el temps. Tan per evitar l’esgotament de la vida del mateix interessat, com per les necessitats constants d’adaptació i canvi de la societat que porta el pas dels anys. Sobretot, també, per no incórrer en una inconscient creença de tenir un càrrec en propietat.

L’entitat, com a mirall i reflex del país, necessita també canvis, noves idees, lideratges i complicitats per continuar avançant cap a la independència. Una llibertat que només arribarà unint esforços, remant en una mateixa direcció i buscant la màxima col·laboració amb tots els que manifesten el seu compromís de ser-hi.

Deixo la presidència en mans de l’actual vicepresident, en Toni Vidal, nou president en funcions, que assegura la bona feina. 

Bons moments i amistats

Ningú és imprescindible i ens cal ser molts per defensar i aconseguir l’objectiu comú. M’emporto els bons moments i moltes, moltíssimes noves amistats. Disculpeu-me si en algun moment us he pogut molestar, si no he estat suficientment respectuós o se m’ha escapat algun comentari inapropiat. Mai ha estat aquesta la meva intenció. 

Em teniu al vostre costat pel que sigui necessari i us pugui ajudar. Continuaré a la junta com a vocal mentre les meves aportacions puguin ser interessants.

Visca els Països Catalans!