Un tomb en bicicleta

Encara me’n recordo quan vaig aprendre a anar en bicicleta. Era pels carrers de Moja. El meu pare al darrera m’aguantava, fins un moment donat que, ostres, el pare és allà baix i jo vaig sol!
A partir d’aquí, llargues estones sobre d’aquell vehicle: sortides, excursions, curses amb els amics, “tuning”, etc. I clar, quan ja ho domines, … sense mans, sense peus, … i genolls pelats. Suposo que a tothom li ha anat més o menys així. Als meus fills, també.
En la meva particular volta al món m’he trobat amb llocs on la bicicleta s’usa per a la mateixa finalitat, desplaçar-se, però amb connotacions diferents.
A l’Amèrica llatina, per exemple, trobes gent en bicicletes simples i rudimentàries, persones d’edat avançada fent llargs trajectes. Comparteixen els recorreguts de camins polsosos amb d’altres persones que es desplacen a peu, en cotxes o en camionetes que aquí no es podrien incloure ni el pla “prever”!
A l’Àsia, sobretot a la Xina, trobes moltes bicicletes a la gran ciutat. Allà però, et trobes una mica sobtat pel tipus de conducció: pots estar passejant per una vorera àmplia esperant que es posi verd el semàfor dels vianants per creuar el carrer. De cop pots contemplar com passen bicicletes, ciclomotors elèctrics, carretes estirades per persones, o simplement cotxes, que actuen pensant que no hi ha semàfors. Creuen en verd, en vermell, per sobre de la vorera, en direcció contraria, etc., com si es tractés d’un complot contra el pobre vianant estranger. Si a sobre es fosc, et pots trobar que molts van sense llums, incloent les motos elèctriques que, a més, no fan soroll.
L’altre contrast, en quant al respecte per la circulació, són els països nòrdics: Suècia i Dinamarca –els que he visitat–. A part de trobar moltíssimes persones que l’utilitzen per a qualsevol cosa: anar a treballar, acompanyar els fills a l’escola, anar a comprar amb un carretó afegit al davant o al darrera, etc., et trobes que l’utilitza gent jove i gent gran. I el trànsit, els semàfors, la conducció, en general, és respecta perfectament.
A casa nostra també s’utilitza força la bicicleta i el respecte no sempre és el més adequat. Però clar, l’opinió sempre es decanta a favor del que opina: si és un usuari habitual de la bicicleta, els cotxes haurien de respectar-les més, caldria més carrils bici en les zones urbanes, etc. Si és un xofer o conductor professional (o amateur, que també n’hi ha) les bicicletes no haurien d’estar a les carreteres, són imprevisibles, etc.
Qui no s’ha trobat caminant per Vilafranca, o una altra ciutat, i estar travessant per un pas de vianants, i de cop, una bicicleta creua pel mateix pas de vianants a “tota pastilla” com si fos un vianant més?
O qui no s’ha trobat anant en cotxe, aturat en un semàfor esperant que es posi verd i veure com passa pels teus dos costats una munió de ciclistes amb molta pressa que t’avancen i es salten el semàfor com si no anés amb ells això de compartir carrers o carreteres.
Doncs segur que molts de vosaltres. És difícil de controlar, si, però és molt més senzill de respectar. I això està a les mans de tots: dels ciclistes i la resta d’usuaris de trajecte.