Totes les masses piquen: de l'arengada al vòmit

La dita popular diu que totes les masses piquen.
I és ben cert!
Ahir al matí, mentre conduia quan anava a treballar, escoltava la ràdio. M’agrada escoltar els flaixos del dia i el més normal és que ho faci escoltant al Xavier Bosch de RAC1 (ho fa molt bé).
I el que comentava en Xavier era l’estudi recent que ha fet la Generalitat a les adolescents de 3r i 4t d’ESO de les comarques de Girona sobre l’alimentació. I abocava uns resultats realment preocupants: un 12% de les enquestades no volen engreixar-se i utilitzen, com a mesura correctora, el vòmit o laxants.
Valga’m Deu!
L’estudi sembla que parla també del consum de tabac, alcohol, marihuana i sexe sense responsabilitat.
Però aquestes darreres coses les considero vicis que es poden tractar. En canvi el que necessita qualsevol persona per viure és l’alimentació. I aixó és el que més contrasta.
En uns quants països del món, la fam continua sent la primera causa de mort. La desnutrició, l’escasetat de productes alimentaris o la poca quantitat d’aquests, fa que milers de persones d’una forquilla d’edats molt més àmplia, però que també inclou l’edat de les adolescents del cas, morin havent patit molt o subsisteixin en condicions deplorables.
La generació anterior a la meva, és a dir, els pares o els sogres van créixer durant la guerra del 36. Sempre recordo que deien que per sopar un troç de pa i una arengada, i segons com, compartida!
Realment van créixer amb molt poc. Després, les generacions posteriors, hem vist com avàvem disposant d’una més gran facilitat d’accés a l’alimentació, variada i abundant.
Els nostres fills han vingut al món no amb un pa sota el braç, sinó amb un pa, un tall de carn, un postre, una beguda refrescant i etc, etc.
A casa, sovint els recordem les històries dels avis, o bé la del Mossèn Sisco que fa uns anys que està destacat al Camerun i que tenen el justet per menjar i, encara, si els sobre res, s’ho reparteixen o guarden per l’endemà.
Utilitzem, sempre que es pot, la cuina de reciclatg: si queda verdura, l’endemà fregideta passa molt bé!
Doncs tornant al cas, quins extrems!
Haver de provocar-se el vòmit per no engreixar-se; o empassar-se un laxant per eliminar-ho ràpidament tot (a més, quin mal tràngol, oi?) .
I la meva recomanació: si alguna d’aquestes noies realment (que en tinc dubtes) els sobra una mica de pes, que se’l guardin pel futur incert o senzillament que el trasnformin en múscul fent una mica d’exercici, com per exemple caminant cada dia.