Fem créixer la nostra zona de confort

Quan t’acostes a l’anomenada mitjana edat –que, de ben segur, no té el mateix moment culminant igual per a tothom sinó que pot ser una edat variada segons el moment que et trobis
a la vida– després d’un important bagatge del teu propi pas per la vida, veient com succeeixen les coses o com trontollen pilars que consideraves vitals, t’adones que potser alguna cosa
l’haguessis fet diferent. Malgrat que aquests fets formen part del passat i potser no formaven part de les teves capacitats per canviar-los o senzillament mai no els haguessis pogut canviar, sí que tenen un factor positiu: t’han permès aprendre i adquirir una experiència.

Darrerament, en aquest context sabàtic que m’han ajudat a concedir-me, una de les coses que estic fent i que estic decidit a continuar fent és llegir, aprendre i reflexionar. Llegeixo llibres i articles; de revistes específiques; de la premsa en general; d’opinió de persones; de temes i conceptes diversos i que considero interessants; del poble, del país, del món. Penso que
la lectura és l’observació de les persones des del seu vessant expressiu, i d’aquesta contemplació se’n poden treure bones reflexions.

No fa massa, llegia un article relacionat amb l’autolimitació que ens posem nosaltres mateixos –en tot cas una majoria important de persones, sobretot d’aquestes de la mitjana edat
que deia abans– quan sortir-nos de l’entorn tancat que tenim establert al nostre voltant, dins dels hàbits i quotidianitat fixats pel temps, ens limita l’esperit i la motivació, i, sobretot,
sense ser-ne conscients del tot.

És la nostra zona de confort.

Està clar que no tothom pensa igual i l’objectiu de la vida de cadascú pot ser diferent, així com les expectatives de sortir-ne, de voler continuar-hi o, senzillament, de poder-ne
gaudir. Hi ha rutines que poden ser desagradables, com fer cua cada dia per anar a la feina o per tornar a casa, o haver de treballar sense estar satisfet del que fas.

Segons l’article, el passat ens ha servit per aprendre i del present, fins i tot, potser n’estem contents. Però, i el futur, què volem fer?

Llevar-se ben d’hora –com diu en Guardiola– pencar fort i acceptar el destí és una opció, però si, a més, creus en tu mateix i t’oblides de pors a què diran, pors a fallar, pors a fer el ridícul
o a la vergonya o a perdre el que ets o fas, i et carregues de motivacions, del teu propi estímul i creixement, augmentes la teva autoestima i això et permet sortir d’aquesta zona limitada de confort.

La recomanació de l’article diu que per aconseguir-ho cal utilitzar tot el que saps, els teus recursos per ancestrals que siguin, tenir paciència en la preparació i la suficient confiança en els objectius que et marquis. Afegeix-hi una dosi de bona preparació de l’estratègia i sigues perseverant. Veuràs com la teva zona de confort no disminueix, ni es perd, sinó que creix i es desenvolupa.

I finalment conclou que va dirigit a tothom que necessiti un estímul positiu, i que jo afegiria, a totes les persones afectades per l’anomenada “mitjana edat”, sigui la que sigui.