Consciència de carril bici a Barcelona?

Avui fa un mes que el meu cunyat Ramon va patir un accident. I quan ens ho explicava no ens ho voliem creure. Acabava de sortir d’una reunió d’un carrer cèntric a Barcelona i caminava ràpid cap a l’aparcament per agafar el cotxe i anar cap a un altre lloc on l’estaven esperant.
De sobte es para i recorda que el cotxe l’ha deixat a un altre indret, i gira de cop canviant de direcció. I va ser amb tanta mala fortuna que va fregar la ratlla del carril bici que separa els vianants de les bicicletes en aquella zona peatonal.
I el que ja deveu haver intuït, una bicicleta que, això si, anava correctament pel seu carril bici, va embestir-lo com els toros als encierros de Pamplona. Estès a terra, semi conscient, s’intenta aixecar i no pot. Un amable recepcionista d’un hotel proper avisa l’ambulància i en dos minuts l’estan recollint.
A l’hospital li diagnostiquen fisura de pelvis!  i un mes immòbil i entre dos i tres mesos de recuperació per poder tornar a caminar i treballar. Ah! també sent comentaris de: “mira un altre accident de bicicleta, ja en portem .. ” i “.. i aquest cop no ha estat cap àvia ..
I es clar, els primers dies a hospital i ara ja comptant les hores i els minuts, restant immòbil al llit de casa seva! Transformant-se la seva vida en un instant, malaït instant, malaït gir sobtat, perquè clar, no pot aixecar-se, ni bellugar el cos, ni que sigui per orinar!
Estic d’acord amb els carrils bici, però també estic d’acord amb les zones peatonals, i fins i tot amb els cotxes!
Però em sorgeixen algunes preguntes òbvies:

  1. Tenim consciència d’utilitzar el carril bici?
  2. I de respectar i ser respectats des de dalt o des de baix d’una bicicleta?
  3. Una senzilla ratlla és suficient per garantir la seguretat de tots en les zones peatonals?
  4. O és que ens manca cultura de bici?

More...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.