Al Vilanova de futbol femení

L’esport a casa sempre hi ha estat present.

Potser pel fet que n’he practicat durant molts anys i, a més, crec es és molt sa i necessari. Quan els meus fills eren més petits vam començar amb el judo i, després d’uns anys de bons resultats, un mal rotllo amb l’entrenador i la filla gran, i vam decidir deixar-ho.

L’any passat ja va ser any de futbol!

El Pau amb els companys de l’escola cap al Sant Pau. I la Roser al primer equip femení del base Olèrdola. Va anar força bé. Ens hem fet un fart d’anar seguint-los camp a camp i poble a poble. A vegades a un camp al matí i a la tarda o l’endemà un altre.

Aquest any la previsió pel Pau es que jugui amb el mateix equip, encara deixi l’escola i comenci a l’ institut.

En canvi, a la Roser, l’han vingut a buscar del Vilanova. Després d’uns entrenaments de tempteig i de parlar amb entrenador i directius, ja ho tenim coll avall: aquesta temporada jugarà amb el Vilanova a primera divisió femení.

L’activitat i la disciplina en aquest club, és molt diferent a l’anterior: amb només dues setmanes han fet set entrenaments i dos partits amistosos. En principi sembla es vagin més per feina. L’equip és mes homogeni en quant a les edats (totes estan entre 13 i 18 anys), el qual crec que es positiu per l’ambient del vestidor.

I el que deia al principi, és molt important fer esport pel sacrifici, per l’esforç i per la salut.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

three × three =

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.