En diuen democràcia
Ha tornat a passar: ball de números i càbales entre candidats i partits per encapçalar ajuntaments, consells comarcals i diputacions allà on els resultats no han donat majories absolutes. La idea és aconseguir el màxim de poder institucional, sigui per la via que sigui. No importen els colors –o sí–, els programes o si hi han hagut acords pre-electorals d’alguna mena o cordons sanitaris –en diuen així, oi?. Només importa el poder pel poder i, la veritat, fot fàstic!
A l’independentisme ens trobem en un nou atzucac, que era més que previsible. Com que no s’ha fet el que es va prometre, deixem d’anar a votar, votem en blanc o amb un vot que no pertoca i acaba sent nul. Tot per fer reaccionar a les cúpules dels partits –cal recordar que a les cúpules hi ha autèntics personatges que rumien molt. Però clar, el desballestament i la desfeta és de campionat i ara, correm-hi tots.
Recordeu que tenim el dret inalienable de poder exercir el nostre vot, de poder representar la nostra opinió. Dret que pertany a les anomenades “societats democràtiques”, malgrat que després, els mateixos partits s’ho passin tot pel forro i el terme “democràtic” quedi en segon terme.
Llavors, aquests partits –m’atreviria a dir que tots– actuen del tot com a democràcies?
Fa uns dies en Xavier Sala Martin deia unes paraules a les quals m’hi afegeixo: a l’igual que a les empreses han de presentar resultats després de l’exercici i de les inversions, perquè els partits no han de fer el mateix i si no han fet el que havien promès no se’ls vota? O senzillament, perquè no es fan els pactes de programes i de partits abans de les eleccions, així sabrem amb qui voldran pactar i quines aliances els agrada més. Però abans, no després.
Malauradament aquest és un tema que probablement mai es voldrà tractar. No pas per part de la societat que vota, aliena a partits, sinó per part dels que podríem anomenar “qui oli remena, els dits se n’unta”, és a dir, dels partits i, sobretot, de les seves cúpules.
No tenim marge si l’independentisme ha d’aconseguir la llibertat d’aquest país, però està clar que calen noves estratègies per poder avançar, al marge dels partits.
