Tornem a posar la galta
Aquesta setmana s’ha materialitzat un fet que era del tot previsible i es veia a venir, o almenys, alguns teníem la sensació que passaria. No em baso en cap bola de vidre, ni pitonisses ni cartes astrals. Em baso en una cosa més simple: revisant la història.
Quan s’ha vist que en una negociació entre l’estat i el govern de Catalunya, sigui amb govern monocolor, tripartit o en minoria, que acabi sent beneficiós per a Catalunya?
Mai! L’incompliment, per la banda peninsular, és un fet!
Es pot tractar de pactes en inversió d’infraestructures, en la defensa de la llengua catalana, en obtenir més autogovern, en pactar estatuts, en defensar el diàleg amb taula o sense, en l’alliberament de presos polítics, en amnisties… Podríem afegir un llarg etcètera i no l’acabaríem. En cap cas, en cap, s’ha complert el que s’havia compromès o negociat.
Per tant, perquè havia de ser diferent ara, després de pactar els pressupostos i la resolució del conflicte polític?
Ens tenen pres el número i ens ensabonen amb sabons suaus, de colors i que fan molt bona olor, però a la que et gires, ja sigui pel mateix Gobierno, a través dels jutjats o a del deep state, patapam, ja t’ho han canviat o tergiversat.
I després ja podem anar corrent a veure si la justícia europea ho arregla, en cas que hi vulgui o hi pugui participar.
Però ara, d’entrada, han aconseguit una carambola: aprovar els pressupostos, tirar endavant una legislatura compartida i complicada, i traslladar a Europa la finalització del procés.
I mentrestant, nosaltres, com a babaus, cada vegada hi caiem de quatre potes. I el que és pitjor, ens fotem les culpes entre nosaltres mateixos fent-nos la traveta.
Voleu dir (això va dirigit a tots els partits polítics independentistes) que no hauríeu de canviar d’estratègia d’una vegada per totes?
Perdent el temps amb discussions internes i adobant els mètodes iniciats des de l’altiplà de la península no avancem gens i la persecució política, sigui de la forma que sigui, continua i ens va en contra com a col·lectiu que vol –i necessita– un nou estat.
A més, algú es pensa que la MHP Laura Borràs tindrà un judici democràticament just?
Sigui com sigui el lawfare és més que evident, ja l’han sentenciat i, previsiblement, sortirà culpable, encara que sigui amb pinces, ho sigui o no de les acusacions que la incriminen. Però hauran tret un adversari més de la partida. I així, a molts d’altres.
La situació es repeteix i tornem a posar la galta.
