Pedagogia necessària

Després de viure tres mesos a França, viatjant i convivint amb una dotzena d’alumnes de set nacionalitats diferents, la meitat d’ells francesos, he arribat a la conclusió que existeix un ressò internacional envers la situació de Catalunya i la preocupació per arribar a ser un nou estat d’Europa, però que encara convé molta pedagogia.
Durant aquest temps, un petit percentatge s’ha interessat per la situació de Catalunya i directament m’han preguntat que estava passant. D’aquests, alguns en tenien coneixement per la repercussió mediàtica de la cadena humana realitzada aquest darrer onze de setembre o per la també multitudinària manifestació de la Diada anterior.
A d’altres els he deixat sorpresos quan, de forma repetida i sense dubtar-ne cap instant, en les presentacions personals que solem fer al professorat, als directors d’empresa, als càrrecs públics d’organitzacions, d’universitats, de centres de recerca, etc, tant en francès com en anglès, m’he dirigit a ells dient-los que sóc català. El mateix grup ja m’ho recorda sovint: “il n’est pas espagnol, il est catalan”.
L’altre percentatge del grup està més distant de la situació perquè venen d’indrets molt llunyans (Xina o Austràlia, per exemple) i per ells Europa és una gran desconeguda!
No obstant, després d’uns quants dies, a tots i pràcticament de forma personalitzada, els vaig explicant quina és la realitat de casa nostra. Els explico que som fruit d’una conquesta per una maleïda guerra fa tres-cents anys produïda per la invasió d’uns borbons, d’una continuada persecució de la llengua i de la cultura catalana durant tots aquests tres-cents anys, amb la intenció d’aniquilar tot el que porta el nom català.
Els explico que en aquests tres-cents anys hi ha hagut alguns moments més crus i d’altres més tranquils, però que l’odi i l’enveja vers a les iniciatives, al saber sobreposar-se, al no deixar la lluita mai, per més invasió militar, repressió cultural i ofec econòmic, la població catalana, una societat d’integració i de mestissatge, ha sabut no defallir.
Els dic que ara ens trobem en un punt crucial de la història del nostre país i que si bé després de la dictadura hi havia hagut un increment de la democràcia, ara ens trobem en una nova situació de regressió democràtica, de persecució de les llibertats catalanes i d’increment de l’odi vers tot el que té flaire català.
Finalment els dic: “interesseu-vos per aquest nou país que lluita pels seus anhels, amb la pressa i la paciència que sempre l’ha caracteritzat, sense armes, sense violència i amb l’ús democràtic pel davant”.
I que estic convençut que es farà la consulta i que el poble, empenyen a la seva més alta representació, el Parlament, decidirà ésser un país lliure i un nou estat independent.
Mentrestant, continuaré fent pedagogia per allà on passi.