Qualitat de vida i venda ambulant

En aquest món no tothom té la mateixa sort en néixer i cadascú ha nascut allà on la seva mare ha pogut parir-lo. Les diferències socials, ètniques o econòmiques poden ser brutals per haver nascut en un lloc o en un altre del planeta. A banda del naixement –i mantenint el mateix criteri diferenciador– n’hi ha que poden triar on volen viure perquè els seus recursos econòmics –o els de la seva família– li permeten.

D’altres no s’han mogut mai dels voltants del seu lloc de naixement i, per tant, són fills d’aquell barri, d’aquell poble, o d’aquella masia més propera o més llunyana a la resta de ciutadans i comparteixen necessitats i serveis, alhora.

A mida que les persones creixen, poden tenir la sort de trobar-se emplaçats en el lloc que desitgen i ser feliços en aquell entorn on han nascut. Podem trobar que no, que no són feliços allà i volen canviar aquella situació que no els satisfà, que no els omple la vida, o que exigeix masses esforços per continuar-hi. També podem trobar-nos amb la situació de crear una nova llar –o compartir la dels pares o avis– amb la persona que estimes i, clar, un dels dos s’ha de moure.

Però centrem-nos en el cas de viure en un poble petit, envoltat de vinyes, únicament amb habitatges residencials. En un punt del mapa on no hi ha cap carnisseria, ni forn de pa, ni botiga de queviures, ni escola, ni tan sols un bar o altres tipus de comerços habituals, però que disposa dels mínims serveis bàsics (electricitat, aigua corrent, clavegueram, recollida d’escombraries, etc) gestionats pel municipi.

Segons el meu parer, això no és un greu inconvenient. A l’inrevés, és una situació privilegiada, de qualitat de vida que hom pot valorar segons els seus gustos. L’única “incomoditat” és el fet d’haver d’utilitzar el vehicle per qualsevol cosa, i si no es coincideix en horaris o llocs de treball de la parella, haver de disposar-ne de dos.

Però existeixen una sèrie de professionals de serveis ambulants que ens ajuden a mantenir aquesta qualitat de vida: forners, peixater, venedors de fruita i verdures, de congelats o d’altres suministres tipus gas butà, gas-oil, etc., que passen pel poble cada dia, cada setmana o cada mes, depenent del consum i necessitats, i fan la seva venda i servei.

Fa una dies en va passar un de nou: porta productes congelats, tant de peix com de verdures, gelats i altres productes d’aquesta mena. Et dóna l’opció d’encarregar-lo d’una visita a la següent o de fer la comanda per telèfon uns dies abans.

No és només el fet de “portar-t’ho a casa”. Es tracta d’un intercanvi, d’una simbiosi comercial clàssica: ells venen a casa teva, t’ho porten i els pagues pel servei.

És una sort i els hem d’estar agraïts!

En aquests moments de crisi econòmica emprendre un negoci d’aquesta mena és de valentia i alhora de ganes de servir a la comunitat –mantenint els criteris necessaris de benefici, per suposat–. Acostar-se a la gent, sobretot persones que tenen edat avançada, que els costa moure’s en cotxe, o els que no tenen feina ni ingressos i han de concentrar els seus desplaçaments en vehicle per la mateixa crisi, és fer-los un favor.

Llàstima que, serveis tan bàsics com el metge, determinats serveis socials, etc, hagin deixat de donar-se en aquests petits nuclis per concentrar-los. Haurien de prendre exemple dels venedors ambulants i apostar per la proximitat, sobretot en serveis a les persones més necessitades.