Responsabilitat de tothom!

Pràcticament s’ha acabat el futbol, la pressió per la lliga, la champions, .., i la copa, a la vista per tancar-la. Això que distreu a la societat durant molts mesos i que ara baixa la guàrdia, fa que resorgeixin altres preocupacions, les de veritat: la precarietat laboral, la crisi social, el desmantellament de la banca, etc., com altres vegades he dit resultat d’una manca de valors.

I vet aquí un senyor francès, el Sr. Hollande, més popular que mai, i que ha de ser el darrer referent que queda als socialistes d’allà i d’aquí per recuperar alguna cosa. Com si tot sol pogués fer alguna cosa!

La situació és molt crua i difícil i encara em quedo curt. Les veus que anuncien “corralito” potser també es passen. Vivim una situació desesperant que passa de zero a cent en cinc segons, i tampoc és això!

La “infecció” fa massa temps que dura i està molt escampada. I veient això, algú s’ha pensat que aquesta situació de crisi es pot reconduir fàcilment i només des d’una part de la societat?

Com dic, el tractament és llarg i durader, i només es pot reconduir si tothom en pren consciència i fa el que toca.

Mentre les diferents administracions públiques, ministeris, diputacions, Generalitat, consells comarcals, i ajuntaments i totes les empreses públiques no facin pinya per prendre tots la dosi de xarop, no anirem bé. Podem anar demanant a la societat que faci equilibris, però o es fa una gestió acurada en tots els sectors, o serà encara més difícil.

I això comença per les persones que ara formen part dels governs, i també de les que formen part de l’oposició de totes les administracions, fent una molt acurada gestió i assumint les seves responsabilitats, a un costat o a l’altre, davant d’una ciutadania que ho pateix pels quatre costats.

Per exemple, com s’entén que l’Ajuntament d’Avinyonet incorpori a la plantilla un nou arquitecte, ara que les necessitats d’aquests tipus de recursos tendeixen a la baixa, i a sobre assumint un cost superior d’uns 10.000€/any del promig de cost dels darrers 24 mesos?

Segons els diccionari, la paraula demagogia significa:«Política fonamentada en la utilització de mètodes emotius i irracionals per a estimular els sentiments dels governats cap a l’acceptació de programes d’acció impracticables i fal·laços que miren només de mantenir situacions de privilegi».

Doncs, aprenguem la llicó, tothom. Estem en una època fruit dels excessos i descontrols de polítics que han governat, aquí, allà i més enllà. Per tant, cal no utilitzar la paraula demagògia en va, ni practicar-la, i intentar entre tots, reconduir la situació.