El casament: recàrrega de bones vibracions

Vivim uns temps carregats de pesimismes: que si la crisi econòmica, que si la crisi política, que si ensabaixen els sous, que si tanca la nostra empresa, que si això, que si allò. Carregat tot d’elements que noaporten ganes, il·lusió, esperances, …, camins tortuosos i complicats de fer. En canvi, durant aquest capde setmana he pogut participar activament en un casament cristià d’un familiar directe i apreciar lesbones vibracions que s’hi reflectien.

Per això quan una persona participa en el casament d’un familiar o d’una amistat propera, observacom es generen grapats d’il·lusions a moltes, per no dir totes, persones properes a aquella parella.

Per una banda, la satisfacció de la família directa dels nuvis: pares i mares, germans i germanes, avis iàvies, cosins i cosines, oncles i tietes, i el llarg etcétera de familiars. Probablement una de les il·lusionsmés grans d’uns pares és veure com es completa el cicle de la família. La persona neix, creix, esdesenvolupa, forma parella, i genera vida nova. Cicle complet.

Per una altra, les amistats i companys de recorregut, que durant les diferents trajectòries que hanacompanyat als nuvis: els companys de classe a la primària, els amics i amigues de l’institut, elscompanys o companyes de l’equip esportiu, de gimàstica o d’atletisme, els treballadors i treballadoresde les empreses en les quals els nuvis hi han aportat el seu talent, els veïns i veïnes del poble o delcarrer que els han vist créixer, i tans d’altres. Totes aquestes amistats que han conviscut momentsmolt propers, inoblidables en alguns casos, gaudeixen de la nova vida que enceten aquesta parellaformalitzant la seva unió.

Per un altre costat, la vida comuna que comencen, entregant la seva il·lusió, la seva esperança, guiatsper la seva religió cristiana cap a una vida plena amor, però també de lluita, d’esforços icompensacions i, sobretot, de compromís davant Déu.

I finalment per la mateixa parella. Amb la il·lusió compartida, amb l’aportació constant l’un a l’altra,amb la predisposició de realitzar un esforç per l’altra persona en qualsevol moment, amb possibilitatsde gaudir de moments únics, i refermant a les persones que la parella ha triat perquè “convisquin” alseu voltant, permeten fer-se grans l’un al costat de l’altra.

Aquest món que es genera a partir d’un casament, emplena els gots mig buits i desil·lusionats, i encoratja a totes les parelles a seguir treballant per un bé comú, no únicament de la parellasinó per la recàrrega de bones vibracions, per a tot i per a tothom.

Els millors desitjos de felicitat per la Míriam i el Francesc!