Sequera, rodalies … i trontolla l’estat

No podem pas contradir que l’actual legislatura espanyola no estigui plena de tàctiques. Es va convocar de sobte preveient una dèbil o nul·la continuació del govern davant del creixement i pactes de la dreta a municipis i comunitats autònomes.

Els resultats van aportar un mínim de dues lectures: cap guanyador clar i opcions de pactes per revalidar una continuació de mandat.

Com que amb el feixisme ningú hi va voler pactar es va obrir una oportunitat per a l’independentisme al convertir-se en imprescindible tant per bloquejar i anar a noves eleccions com, amb el vot favorable, pactar per aconseguir beneficis a Catalunya.

Malgrat aquesta sequera inacabable i perillosa, les enormes i perpètues mancances i errades en el transport públic i les atrocitats de la guerra de Gaza –a Ucraïna encara n’hi ha?–, sorgeixen les reaccions dels qui no els agrada sortir derrotats. 

Perquè, per més que s’encobreixi amb una defensa d’una integritat patriòtica –inexistent, per cert i demostrat àmpliament amb l’ “a por ellos”– o amb un intent d’evitar el suposat trencament de la separació de poders –com si no actuessin sempre tots a l’ensems– o de la rocambolesca queixa de la CEOE pronosticant dificultats de creixement econòmic, no hi ha res més fals i enganyós. El feixisme busca senzillament recuperar el poder per actuar a gust i extralimitar-se, com tradicionalment ha fet.

Però què en traiem els afectats pel Decret de Nova Planta de 1714?

Doncs esperem que quelcom positiu, sense pròrrogues ni dilacions. Tenim l’experiència d’una infinitat d’incompliments de pactes i acords fets amb l’esquerra espanyola –o amb la dreta, en això no hi ha diferències– i, sincerament, un pacte amb els que ens van pegar l’1-O o amb els que els van donar suport sense dubtar, ens fa ser més incrèduls que mai.

Ens hauran d’explicar molts detalls dels acords perquè la solució, des de fora estant, no és plaent. Seria millor aixecar la suspensió de la declaració d’independència i tirar pel dret.

Haurem d’esperar que el trontoll de l’estat vagi creixent i que, tal com escrivia l’Alexandre Deulofeu en el seu llibre sobre la teoria de ‘la matemàtica de la història’, es confirmi el seu pronòstic d’alliberament de Catalunya, encara que sigui com a resultat de la desintegració de l’imperi hispànic.