L’aigua que no tenim

No recordo si ho he llegit en algun article o llibre, si ho he vist en alguna sèrie o pel·lícula, o potser és fruit d’un somni, però en ell s’hi feia un comentari sobre l’escassetat de l’aigua que patirem en el futur. De si serà el bé més preuat i esdevindrà un producte de luxe només assequible als rics. 

Bé, de fet això no és el futur: en alguns països del món, sobretot els més càlids i els més poblats, tenen greus problemes amb l’aigua, neta, clara i saludable.

I ara que fa dos anys –o més– que estem immersos en una sequera pregona i malauradament no es preveuen masses canvis –o això ens anuncien els meteoròlegs–, el problema de l’aigua, potable sobretot, apareix a tots els mitjans i converses.

Els que som més sensibles a aquestes noticies, ja fa temps que ens preocupa i se’n culpa al canvi o emergència climàtica –o no–. El cert és que, en alguns indrets del món, tant aviat es produeixen sequeres i vents que ho assequen i desertitzen tot, com es produeixen inundacions per pluges exagerades que fan créixer rius, generen esllavissades i desemboquen al mar sense poder aprofitar-la.

Per tant, potser ja van sent hora de prendre’n més consciència –a nivell de societat, vull dir, tot i saber que és difícil– i començar a actuar tractant-la com a bé escàs.

Com a principals subministradors de la riquesa d’aquest país (em refereixo als impostos amb els que omplim les arques públiques, no us n’oblidéssiu!) potser cal actuar i subvencionar canvis en tipus de reg, reparar infraestructures –sembla que a causa del mal estat de les canalitzacions d’aigua potable se’n perd fins a un 22%–, començar a utilitzar alguna dessalinitzadora o potabilitzadora, reduir-ne el consum generalitzat (piscines privades, camps de golf, de futbol, etc.), i canviar els nostres propis models d’ús i consum, reciclant, recuperant i reaprofitant.

Els arquitectes haurien de preveure a les cases, algun sistema per canalitzar el retorn o recirculació de l’aigua que surt freda just abans de prendre una dutxa –suposant prendre una dutxa calenta, clar–. A casa fa anys que la posem en una galleda i l’aprofitem per al vàter, per fregar, etc.

Com he dit abans, sé que és difícil conscienciar a tothom, però de l’aigua en depenem tots els éssers vius –rics i pobres– i la nostra agricultura i alimentació. 

No ho deixem en mans de quatre rics, ni que sigui un somni.