Tenim procés

Ni els més optimistes s’ho podien imaginar!
La setmana havia estat molt dura per les tensions viscudes, pels estira i arronsa, pels nivells de crispació. Em penso que tots els independentistes –i potser part dels que no ho són també– havíem estat seguint la situació des d’on hi hagués un fil que parlés d’alguna novetat: les ràdios i televisions, les xarxes socials, les converses amb amics i familiars, al carrer, als bars, durant els dinars i sopars, etc.
La necessitat d’un acord, fos com fos, se’ns havia entravessat: no podíem entendre el perquè s’arribava a una situació tant rocambolesca on, el grup majoritari, havia de deixar de banda la seva proposta de president, davant del vet del grup amb menor representació.
Tres mesos de negociació, resultats assemblearis que evidenciaven discrepàncies i resultats compromesos, tensió, ruptures, abandonaments, …, i molt de cansament, que es traduïa en un desànim generalitzat.
I en un cop de timó, quan la tempesta estava a sobre i s’ho empassava tot, el President Mas anuncia un pas al costat. Les primeres reaccions són de desencís i tristor i unes ganes de voler saber més, de perquè havia anat així.
Un cop explicades les raons, els acords i els posicionaments, i d’acceptar “perquè tothom hi surti beneficiat”, l’acte de valentia no és per oblidar. Aquesta dignitat i la serenor del seu acte restaran per sempre més a la història i a la memòria de moltíssimes persones que desitgem arribar a la República Catalana. Sens dubte, unes noves eleccions haurien estat el pitjor dels escenaris pel procés. La decepció i la frustració que hauria generat hagués estat immensa.
Gràcies President Mas.
Com un raig de llum i d’esperança reforçada es convoca el ple d’investidura al Parlament i ens facilita conèixer una mica més a fons al nou president, al President Puigdemont.
Amb rigor, humilitat i il·lusió va fer una exposició de les intencions, de l’encàrrec entomat i de la temporalitat de la seva funció. I el més gratificant, la claredat, la facilitat de comunicar, les gotes d’humor i distensió, i, sobretot, la contundència insuperable que va utilitzar per replicar a cadascun dels portaveus parlamentaris de la resta de partits del no, que van poder palpar en primera persona, que el President Puigdemont va per feina.
Un cop aquí només podem dir “t’acompanyem President Puigdemont, continuem el procés”.