Set patates i una de grillada
Avui us explicaré un relat emocionant.
En un cistell hi havia unes quantes patates. Set, posem pel cas. I en un costat del cistell, una que li havien sortit alguns grills. Les altres sis, amb els seus ullets, se la miraven amb certs prejudicis al veure-la diferent i, per això, de tant en tant li deixaven anar frases com ara: “estàs grillada”, “t’han sortit grills al cap”, i d’altres coses amb un aire de rebuig i menyspreu.
Era diferent de les demés o també era una patata com les altres? Potser si que havia madurat més ràpid i li començaven a sortir els grills, però era un fet natural, com ser unes més grosses que d’altres, o tenir la pell més o menys arrugada, o haver nascut al maig o a l’agost. A totes el temps les portaria a tenir grills –excepte que se les mengessin abans, clar– i indubtablement, a passar per uns fogons.
Així començava la presentació del gran concert de Nadal d’aquest diumenge passat, celebrat al fòrum Berger Balaguer, organitzat per la fundació Pinnae, i en el qual un jove pianista ens va oferir un fantàstic concert a tots els assistents. Vaig tenir el plaer d’escoltar les seves virtuositats al piano, però el més important de d’aquella tarda era que es tractava d’un concert de caire benèfic, on la recaptació anava destinada a l’entitat Univers Penedès.
Fa anys que tinc la sort de gaudir d’aquests concerts –és lliure i obert o tothom– i estic satisfet d’aportar-hi el meu petit granet de sorra. Aquesta entitat destaca per treballar amb joves amb discapacitats intel·lectuals de tota la comarca del Penedès, fent un procés d’integració, d’educació, de socialització, d’oferta d’activitats d’oci, etcètera, etcètera. El que fa, al meu entendre, és bidireccional, o en tot cas, tothom ho hauria de veure així. I es que ens cal molt per aprendre encara!
Ja sabem que en aquest món, per sort, tothom és diferent i cadascú avança de forma diferent a la seva vida. A vegades per desig i a vegades per necessitat, però tothom fa el seu propi camí. A l’igual que trobem rosses i morenes, hi ha alts i baixos, grassos i prims, joves i grans, tristos i riallers, traçuts i no tan destres, i tots, tots sense excepció, requereixen l’estima de la resta. Perquè la patata grillada, ja intuïa que aniria a una paella, com totes les demés!
El refrany ja ens diu que qui no té un all té una ceba referint-se a les diferències entre nosaltres.
Els meus desitjos per a tothom d’un bon Nadal i d’un any 2015 ple de llibertat per a tothom, els que tenen grills i els que no se’ls saben veure!
