Aprendre

Una paraula molt senzilla. Una paraula molt completa. Una paraula que ens defineix i, alhora, una paraula amb molta significació.
M’explico.
Ens diferenciem de la resta d’animals per tenir la capacitat de pensar i raonar. Potser alguns pensareu que n’hi ha que queden molt propers a l’extrem d’aquesta definició i podria quedar exclòs si fóssim rigorosos, però fem un esforç entre tots i acceptem aquests marges com a vàlids.
Tot comença quan un és petit, als primers anys. Sobretot els pares, a vegades avis, familiars i amics propers, es preocupen d’ensenyar-te les primeres passes, les primeres paraules, els primers sons. T’ensenyen a somriure, a conèixer l’entorn, a respectar-lo, a viure. També t’ensenyen els perills, el que està bé i el que no, etcètera.
La reacció del nadó primer, i de l’infant després, sempre és la mateixa: assimilar, aprendre i aprendre.
Això, ja des del primer moment, ens ofereix les capacitats per ser i estar, en el mateix moment de l’aprenentatge, però sobretot ens ofereix una gran protecció pel futur, per quan siguem joves, adults i grans. I així poder repetir el cicle als nostres descendents. És realment molt important aprendre en el moment més òptim, quan un és jove. Però continua sent tan important quan els anys van passant.
Com deia el savi: “com més en sé, més m’adono que no sé res”.
Amb els anys l’aprenentatge es complementa, es perfila i matisa i s’eixamplen conceptes i vivències que permeten arribar a ser molt més. A totes les cultures sempre ha existit el coneixement dels avis, de les persones grans, savis en experiències, que transmeten coneixements als més joves.
Als meus fills, sovint els hi recordo: “no deixeu d’estudiar, d’aprendre molt. Teniu l’edat per fer ho i és la vostra pròpia obligació. Aprendre us donarà visions diferents, us farà tenir capacitat per opinar i per anar pel món més segurs”.
I recomanaria el que sempre he intentat fer, amb més ganes o amb menys, amb més sort o no tanta: complementar els meus coneixements, formar-me en el món on vius, el professional, el polític, l’esportiu, en tots.
En aquests moments estic fent una formació important. M’ha de portar a un canvi professional. Estic convençut que no serà la darrera formació ni aprenentatge que faré.
Aprofitant que estava a casa el cap de setmana, he pogut veure el programa “30 minuts” de TV3 d’aquest diumenge. Anava sobre la Malala, una noia en edat escolar, adolescent, que per voler aprendre i defensar el dret a aprendre, va ser tirotejada mentre tornava a casa amb l’autocar escolar. Un exèrcit a les ordres d’un país mesquí, que no ho volia, que no permet a les noies estudiar i manté les dones marginades. Segons la meva opinió, un país que s’enfonsa. La seva història i la seva valentia a seguir lluitant per aquest dret i alhora pel seu futur, és el que m’ha inspirat a fer aquest article i a demanar, en veu alta, a tots els infants, joves, adolescents, que facin la seva feina, que s’esforcin perquè val la pena.
I suggerir a la resta de persones que tinguin la possibilitat de fer-ho, que ho facin. Que participin en cursets del que sigui: d’idiomes, d’història, de cultura, de natació, de cuina o del que més els agradi. I quan acabin, que en facin un altre.
Saber obra portes i eixampla la ment.