Coi de Paco
Vaig trobar-me el meu amic Paco fa unes setmanes i vam tornar a xerrar una bona estona, o més ben dit, vaig escoltar-lo una bona estona.
Se’l veia preocupat i feia unes reflexions molt serioses. Potser mai l’havia vist tan transcendent.
La conversa va anar així, més o menys.
“Com et va la feina?” li vaig preguntar per trencar el gel. I em contestava: “no em puc queixar! Això no és el que era, però vaig fent. M’he hagut de reorientar, de centrar-me en el client, m’he de posar en la seva pell i intentar endevinar-li el que voldria saber o sentir, abans de preguntar-li o que m’ho digui. Costa de pensar així, però es pot fer”.
“Són temps difícils, però ens en sortirem”, continuava dient.
“Ja li pots dir al Mas que no afluixi!” Me’l vaig quedar mirant sorprès i li vaig etzibar: “caram tu, ara defenses el Mas?”
I em contestava: “ja saps que jo no he nascut aquí, que vaig venir de petit i que sento la meva terra, però Catalunya ha sigut qui m’ha acollit, qui m’ha donat feina i qui ha vist créixer les meves filles. Estic molt content que els meus pares em portessin al Penedès. M’hi trobo molt a gust i no penso marxar”.
I continuava: “sí noi, ja sé que el Mas no és de la meva devoció, però és el que ho està fent més bé: me’l sento com a president. Té les idees clares, els raonaments clars, no va amb enganys i va fent via ordenadament. En canvi, els meus: ara una cosa, ara una altra, sembla que anem perduts del tot”, m’anava dient.
“I de la manera que estan reaccionant a Madrid, m’he tornat independentista i tot. O sigui, que només veig un camí viable per sortir d’aquesta situació: aconseguir la independència ràpidament i posar-nos a treballar de debò. Ara, estem lligats de mans i peus, i coll i tot!”
“Em sembla bé”, li vagi contestar. “Ja saps que comparteixo aquesta idea”. I va tornar a dir-me: “no tinguis por que a tots els meus coneguts els explico el mateix: aquest president que tenim és valent i sap cap on hem d’anar. Ell ens ajudarà a sortir de la crisi”.
Davant d’aquests convenciments, no tinc res a afegir: només que quan abans sigui, millor!
