Via catalana ferma. Procés ferm. Mas ferm.

Estava anunciat: la via catalana havia de ser un èxit sense precedents i s’ha complert amb escreix.
La participació festiva i ordenada, els detalls de l’organització perfectament previstos, el comportament assenyat de tothom, i l’ús en majúscules de la democràcia, ha fet que el missatge hagi arribat lluny, molt lluny –mal els pesi a alguns–.
Les reaccions s’estan produïnt des de la mateixa tarda. La ràbia d’un procés que se’ls escapa ha fet que primer, una colla d’eixelebrats fes l’assalt a l’espai utilitzat per celebrar la Diada a Madrid, utilitzant la força i la prepotència dels sectors més rancis.
Després han continuat les reaccions “a la desesperada”, com per exemple cridant a consulta als ambaixadors dels països que manifestaven suport a la causa catalana, que malgrat hagin emès un comunicat posterior indicant interpretacions errònies, a ningú se li escapa que són fruit de la pressió de la diplomàcia –alguns d’ells, després del comunicat, s’han ratificat en el que havien dit–.
I més endavant, de nou tornant als orígens, a crear pors i confusions: que si no existeix dret a la secessió, que si no tindrem cabuda dins de la UE, que si el canal infantil Info-K fomenta l’independentisme entre els menors,  que si la constitució diu o no diu, etc, etc.
Per altra banda, el president Mas, després de la resposta improductiva del president del regne, aguantant ferm les etzibades, dels d’allà i també dels d’aquí, (principalment les versions Sànchez Camacho i Navarro).
Els passos s’estan fent en ferm. S’està avançant a bon ritme amb el pacte nacional pel dret a decidir. Veurem qui està fent demagògia perdut en les seves pròpies indefinicions.
I el municipi d’Avinyonet torna a estar present al món, gràcies als membres de l’ANC d’Avinyonet. No pas per les accions del seu equip de govern socialista que ha decidit, ara, després de dues mocions per entrar a formar part de l’Associació de Municipis per la Independència, tramitar els acords estipulats llavors. La primera moció es va presentar al ple de novembre de 2012 i no va tirar endavant per l’abstenció dels cinc socialistes del govern. La segona –idèntica a la primera– només es van mantenir dues abstencions (una de l’alcalde) i, per tant, va poder tirar endavant. Això va ser l’11 d’abril, ha fet 5 mesos!