Canvi de cicle. 22-M loportunitat
Quina resposta hem de donar davant daquesta situació de crisi? Doncs és molt evident, ens cal tornar a ser els mateixos en aixecar un poble, una ciutat, un municipi i, per extensió, un país.
En una conferència al Parlament fa gairebé un parell danys, en Jordi Pujol ens deia que shavia perdut la dignitat per Catalunya i pels catalans, i resumia que la dignitat és lexigència del respecte.
Els darrers inquilins de la Generalitat, o sigui, tripartit, ho han deixat tot pelat i socarrimat i ara cal tornar al principi. Cal ajustar-se el cinturó, a reduir despesa supèrflua, a treballar de valent, amb ganes i a fer un esforç per recuperar la dignitat, dels catalans i catalanes i sobretot, de Catalunya.
Ens podríem preguntar on està lhonor, la coherència i el sentiment de país daquests que ens han escurat les butxaques. Daquests que porten la C de Catalunya a les seves sigles i que, quan els convé, les posen en un raconet o ni les ensenyen. Daquests que tenen els parents i socis installats a Madrid i que ens diuen que no ens volen tornar els 1.450 milions deuros del fons de competitivitat que a Catalunya li corresponen, votant-hi en contra. I es queden tan panxos.
Què no defensem la mateixa Catalunya? Què volen?
Si no defensen el seu país, que es quedin a casa!
Els calaixos estan escurats. Escurats i foradats. El tripartit ens deixa dherència 7.600 milions deuros de dèficit. Des de Madrid, ens obliguen a prendre fortes mesures de contenció reduïnt el pressupost un 10%, i encara tenen les penques de dir-nos que és poc, que ha de ser del 20%.
Llavors, qui són els que han generat tota aquesta situació?
Ah! I si no vols caldo, dues tasses. Cada setmana els trobem al davant (o al darrera) duna manifestació o altra. Vergonya haurien de tenir!
Com deia Margaret Thatcher, primera ministra del Regne Unit entre el 1979 i el 1990, el socialisme fracassa quan sacaben els diners … que han guanyat els altres.
I té molta raó. En tenim moltes evidències i estem al final del carrer.
Aquest diumenge la ciutadania té la possibilitat de redreçar la situació votant a Convergència i Unió als municipis. Perquè un país comença per cadascú de nosaltres, per cadascun dels pobles i ciutats. I ha quedat ben clar que el país avança quan hi ha un govern fort, amb les idees clares, amb sentiment i orgull de ser català, que posa per davant els interessos de la gent, del municipi, del país, per davant dels interessos de partit.
