Japó, sense paraules

Aquests dies estem presenciant, pràcticament en directe, la destrucció d’una part d’un país, el Japó. No hi he estat mai, però és d’aquells que tens a la llista per anar-hi quan el moment ho permeti. La seva cultura i les seves maneres d’encarar la vida tan diferents de les d’aquí, fan que sigui una referència obligada.

Deia, en directe, per què els avenços tecnològics produïts en els darrers temps ha permès que, per diferents canals, es vagi obtenint aquesta rabiosa informació. En aquest sentit, la tecnologia facilita la immediatesa i possibilita un accés sense intermediaris ni manipulacions.

Però guaita quin contrasentit: el que considerem positiu –els avenços tecnològics– ens sorprenen amb una situació negativa, extrema i molt severa. Com diuen els de la tele quan tenen una pífia: són les coses del directe!

Tothom haurà sentit dir alguna vegada d’avis o de persones de més edat, que contra la natura millor no enfrontar-s’hi, doncs no hi ha res a fer. La situació al Japó s’ha iniciat per un procés natural: els terratrèmols. I això que és el país del món més preparat per resistir aquests embats naturals!

Però clar, després arriba la segona part de la natura: el tsunami. I l’aigua ho acaba malmetent tot. Al passar l’onada, destrucció, i al retornar l’aigua al seu punt de partida, destrucció de nou, del que quedava dret.

La mala fortuna d’aquest país, ja ho és per si sòl la magnitud d’aquest terratrèmol i el reguitzell de rèpliques que han vingut al darrera –algunes d’elles tan fortes com els succeïts en altres llocs del món i que ho deixen tot destrossat–. I per si no n’hi hagués hagut prou amb un parell de combats, encara un tercer de pendent, la destrossa més gran (encara amb l’esperança de controlar-ho): l’amenaça nuclear.

Alguns dels seus habitants encara deuen tenir present records de la segona guerra mundial i de les bombes atòmiques. Ara reviuen una situació similar.

I destaquen uns fets, per a ells molt normals, però distants per a altres cultures com ara la nostra: el perfecte respecte pels demés i l’ordre en les coses, malgrat la situació de caos i desesperació que s’hi deu respirar. Ens arriben imatges de les llargues cues que es formen als supermercats (mig destrossats, alguns) per aconseguir aigua o queviures. No hi ha empentes! Tothom espera el seu torn. La situació pot ser molt crua i tothom n’és conscient. Ningú s’aprofita de la situació. No hi ha pillatge, ni vandalisme, ni histèries, ni desordre. En altres punts del planeta, davant fets de menys gravetat, de ben segur que veuriem situacions radicalment oposades.

Avui toca mirar amb respecte i alhora amb condol a aquesta comunitat i transmetre’ls l’ajuda necessària per sortir d’aquesta situació.