Professionalitzar la direcció pública
Fa uns dies vam poder llegir a la premsa que la Generalitat volia professionalitzar la direcció pública. La idea pot ser bona: separar política i gestió i seleccionar els directius per mèrit i capacitat. Fins aquí, perfecte. I, per cert, l’avantprojecte ja s’ha aprovat.
Qui selecciona?
Dubtes que em venen al cap: qui seleccionarà aquests professionals? I s’evitarà que sigui una “nova etiqueta”?
Realment, si es professionalitza la direcció pública, el primer que faran els partits que governin serà posar-hi els seus militants. Això ha passat sempre, en democràcia i en dictadures. Aptes o no la porta d’entrada continuarà sent la mateixa: la fidelitat política. Canviarà el procediment, però no la cultura.
Passar comptes
Aquesta cultura l’estem patim. Veient la situació del país podem afirmar que hi ha el nivell més baix de gestió pública: l’habitatge, l’ensenyament, la sanitat, el mercat laboral, la inseguretat, el transport públic… Són símptomes d’una administració decadent que no sembla orientada a resultats.
El problema no és només la mala gestió. És que no passa comptes! Un directiu públic, a banda del sou —entre 87.000 i 96.000 euros per als directors generals i secretaris, i entre 110.000 i 136.000 euros per als directius d’empreses públiques i consorcis—, hauria de respondre pels resultats. I també ho haurien de fer els que l’han nomenat. Si no és així, només és maquillatge institucional.
Nepotisme
I ja tenim l’arrel del problema: el nepotisme està al poder. No cal que sempre adopti la forma barroera d’un nomenament a dit. Pot ser més subtil: seleccionar perfils afins, crear estructures a mida, repartir responsabilitats entre els de casa i convertir l’Administració en una extensió de l’aparell del partit. Tots coneixem persones amb feines i càrrecs fets a mida!
Com deia en Xavier Roig en un article, “una mala classe política pot enfonsar un país”. I quan els errors no tenen conseqüències, quan ningú passa comptes i quan la fidelitat pesa més que la competència, el deteriorament deixa de ser accidental i es converteix en sistema.
Professionalitzar la direcció pública és necessari. Però, si no canviem la cultura política que decideix qui ocupa el poder, només haurem professionalitzat el procediment.
Quin és el preu que estem disposats a pagar per canviar aquesta cultura?
