Coherència. Si, cal molta c o h e r è n c i a !

S’estan vivint dies (o setmanes i mesos) molt complicats a les famílies, des del punt de vista de les crisis pregones que coexisteixen en els diferents fronts i que afecten a la moral i felicitat de les persones.

Aquestes crisis han protagonitzat (i continuaran fent-ho) reaccions diverses en cadascun d’aquests fronts. En el món laboral, per exemple, aquestes reaccions poden venir generades des de la patronal, en forma d’acomiadaments o tancament d’empreses; des dels sindicats, en forma de vagues i reclamacions; i des del govern, en forma de retallades de sou a funcionaris, congelació de pagues a pensionistes o amb reformes laborals unilaterals. El que observem és que durant molt temps aquests agents socials han actuat d’una determinada manera i, ara, amb el canvi de situació, apliquen accions contradictòries entre el que pregonaven fins fa poc i el que ens diuen ara. Sembla que hagin perdut la memòria o siguin mentiders compulsius (en algú cas ja sabem que es compleix!).

Aquest canvi dràstic d’argumentació, passant del blanc al negre en qüestió de segons és el que ens fa incomprensibles certes situacions que es produeixen. Actuar d’aquesta manera, sense “pregonar amb l’exemple”, sense esforç i dedicació d’un mateix, considero que és una manca total de coherència.

Si consultem al diccionari la paraula coherència, no pot ser més explícit: “connexió i absència de contradicció entre les parts d’un argument, d’una doctrina, d’una obra, etc, considerats com una totalitat”, i una segona interpretació diu “actuació d’acord amb el pensament”. Si fem el mateix però utilitzant el diccionari castellà, trobarem que la definició no varia: “conexión, relación de unas cosas con otras. Ejemplo: no hay coherencia entre lo que dices y lo que haces”. I traduint-ho de l’anglès obtindrem: lògica, racionalitat.

Per això, les actituds mancades de coherència o les persones sense coherència, no generen ni mereixen cap confiança.

Aquest valor és un dels que també està en crisi, com la resta de valors, que altres vegades he comentat, immersos en una clara decadència.

Citaré alguns casos.

Un dia d’aquests llegia a La Vanguardia que el conseller d’economia havia apujat el sou d’un dels seus assessors un 17,5%, quan, ja sabeu que no fa massa, ha argumentat la reducció dels sous dels funcionaris.

Aquesta actuació és coherent?

Un altre cas són les primes als jugadors de la “roja” (“roja” de rojos, o sigui, de socialistes i comunistes? O “roja” del color de la sang, del poderós toro espanyol dels protaurins (o antitaurins, per què no)? La interpretació és lliure). Doncs bé, 600.000 euros a la butxaca de cada jugador, si guanyen. Però, que no és la seva feina, jugar i guanyar si poden? Quin empresari rebutjaria una aportació així si l’estat li donés un “premi de 600.000 euros per obtenir els millors resultats del seu sector? O quant costa (i pot costar si guanyen) la despesa d’aquesta selecció de jugadors i acompanyants? Però l’estat, està en crisi o només uns quants?

Això és coherència?

I què me’n dieu de la incoherència entre la llei i els carteristes, els lladres, els espoliadors o els xoriços de guant blanc? Els contribuents paguem els nostres impostos, encara que sigui a contracor. Els carteristes si no roben un mínim de 400 euros, no els poden enviar a la presó. Si cada dia roben a 10 o 15 persones es fan un sou “lliure d’impostos”, sense iva, ni declaracions de la renda. Els lladres que buiden comerços, botigues o cases particulars, en el cas que els enganxin (només en ple robatori), estaran un dies detinguts (i ben alimentats, clar) i ràpidament al carrer, per tornar als seus “negocis”.

Els que se n’aprofiten de la situació política o de la representació en una entitat o organisme catalanista (o de qualsevol altre mena), n’han fet de tan grosses que tenen suficient capital com per pagar als millors advocats i estar tranquil·lament a casa seva, amb les seves fortunes ben camuflades de les millors inspeccions.

Això és coherència?

Convenen accions ràpides i contundents, que des dels mateixos partits s’impulsi la reforma d’aquestes lleis i alhora es fomenti l’ètica i sobretot, la coherència en les actuacions!