Archive for the ‘Tecnologia’ Category

L’accelerador de partícules i el “bosón” de Higgs

Miércoles, Septiembre 10th, 2008

Avui he llegit aquest article al diari “el pais” i crec que és un article força bo; tècnic però entenedor, de tot el que es pretén fer amb l’accelerador de partícules al CERN. M’he limitat a posar-lo tal qual, en castellà!

Podeu seguir-lo a l’enllaç següent

Article

“Ahora comienza la etapa de los descubrimientos científicos”

Éxito en el estreno del acelerador europeo de partículas.- Su objetivo: hallar el bosón de Higgs, última pieza del ‘puzzle’ subatómico

 

Tras la etapa de la tecnología ahora comienza la fase en la que se producirán los descubrimientos científicos“. Con estas palabras resumía esta tarde Robert Aymar, actual director del CERN (Laboratorio Europeo de Física de Partículas) el éxito del Gran Colisionador de Hadrones (LHC, por sus siglas en inglés) el acelerador de partículas que busca reproducir las condiciones físicas que dieron lugar al Universo y que se ha puesto este miércoles en marcha.

Igualmente exultante el público asistente - científicos y periodistas, básicamente, porque la inauguración oficial con jefes de Estado será el 21 de octubre- ha jaleado con aplausos cada vez que el haz de protones cubría un octante, la octava parte de los 27 kilómetros del túnel circular que constituye el gran colisionador.

La ceremonia ha transcurrido en un ambiente desenfadado con conexiones con Chicago y Japón. Aymar ha querido tener hoy como invitados de honor a los cinco directores que le precedieron en el cargo, entre ellos Chris Llewellyn, que ocupó el cargo entre 1994 y 1998. Llewellyn ha recordado que el laboratorio se enorgullece también de haber sido el escenario donde se inventó la World Wide Web, aunque no precisamente para el uso más popular que tiene hoy. “Se inventó para que los físicos de partículas intercambiaran enormes cantidades de datos complejos”, ha recordado.

Éxito doble

Hacia las 9.30 el primer haz de protones recorría en el sentido de las agujas del reloj el túnel del LHC. A las 15.00 horas un segundo haz de protones, esta vez en el sentido contrario a las agujas del reloj, completaba el mismo recorrido. No esperaban conseguir tanto en una sola jornada los padres de este proyecto que se apunta pues un doble éxito en el día de hoy. No obstante, todavía habrá que esperar para el primer choque de partículas subatómicas en el interior del LHC.

La historia de este mastodóntico proyecto, que por fin ha echado hoy a andar, se remonta años atrás. En 1993, el ministro británico de Ciencia, William Waldegrave, reparó en que su departamento estaba gastando mucho dinero en la búsqueda de una cosa llamada “el bosón de Higgs”, y lanzó el desafío: “No sé si financiaré la búsqueda del bosón de Higgs, pero le pago una botella de champán a quien logre explicarme qué es”. El LHC tiene también otros objetivos, pero el principal es encontrar el bosón de Higgs, apodado “la partícula-Dios” por el premio Nobel Sheldon Glashow. Es una predicción central del modelo estándar con el que los físicos describen el mundo subatómico, y observarlo requiere las altas energías de colisión que alcanzará el LHC, un esfuerzo de 6.000 millones de euros.

¿Una catástrofe planetaria?

Esas altas energías también han llevado a algunas personas a temer que el LHC pueda causar una catástrofe planetaria, mediante la creación de un agujero negro u otros fenómenos. Estos catastrofistas han llegado a presentar dos demandas judiciales contra el acelerador de Ginebra. El grupo de físicos reunidos en el Consejo Asesor de Seguridad del LHC (LHC Safety Assessment Group, o LSAG) ha concluido, sin embargo, que “incluso si el acelerador llegara a producir microagujeros negros -una posibilidad contraria al modelo estándar de la física de partículas-, estos serían “incapaces de agregar materia en torno a ellos de una forma que resultara peligrosa para la Tierra”.

El campo de Higgs fue postulado en 1963 por media docena de físicos, de los que el británico Peter Higgs ni siquiera era el más destacado (de hecho, hay quien prefiere llamarlo “campo de Higgs-Brout- Englert-Guralnik-Hagen-Kibble” ). Pero fue Higgs el primero en hablar del “bosón de Higgs”. El campo de Higgs y el bosón de Higgs son dos formas de ver el mismo fenómeno. Esta dualidad se deriva de uno de los principios más desconcertantes -pero también mejor establecidos- de la física cuántica (la antiguamente llamada “dualidad onda-corpúsculo” ). El caso más familiar es el de la doble naturaleza de la luz, que consiste a la vez en un campo electromagnético y en un chorro de partículas, o fotones.

El modelo estándar de la física subatómica divide las partículas en dos grandes grupos: las que constituyen la materia (fermiones, como los quarks) y las que transmiten las fuerzas (bosones, como el fotón). El propuesto bosón de Higgs, por tanto, sería una partícula, y eso es lo que los físicos esperan observar en el nuevo superacelerador de Ginebra. Si el bosón de Higgs aparece en el LHC en los próximos años, la última pieza habrá encajado y el modelo estándar habrá recibido el espaldarazo definitivo. En caso contrario, habrá que modificar el modelo en sus fundamentos más básicos.

UMPC, mini portàtil, quina competència, però, on trobar-lo?

Miércoles, Julio 30th, 2008

Ja vaig escriure temps enrera una post similar.

 

I estic decidit a comprar-me un mini portàtil d’aquests de 350€. Però cada setmana van produint-se noves aportacions.

 

Per una banda van sorgint clons, més o menys de les mateixes característiques, a preus similars (alguns no tant) de fabricants diferents o en països diversos.

I mentre esperava que hi hagués estoc a alguna casa americana o canadenca pel tema del millor preu, sempre i quan no hagis de pagar les taxes d’aduana, del que tinc escollit MSI WIND, surten els de pccity o mediamarkt que treuen el medion akoya, que es exacte.

 

Un dia em decideixo pel medion i ahir em vaig acostar a mediamarkt (que a la pàgina web està com a oferta i amb estoc) i les poques unitats que tenien, se’ls han acabat en poques hores.A la resta de botigues de la cadena, tampoc els en queda.

He tocat al ASUS EEE 701 al fnac i el ACER One del meu amic Jordi d’Impacte.
Per mi, tenen la pantalla massa petita i no m’acaben de satisfer.

Llegeixo en alguns blogs que alguns importadors s’estan passant amb els preus. Com que hi ha molta demanda, apugen el preu fortament. Dels 350 euros del preu de botiga (convertit del preu del dolar) n’hi afageixen 100 o 150 més. I això els fa menys atractius.

Si fem una interpretació de les tres inicials del principal impulsor ASUS EEE, hauria de traduir-ho per BBB, o sigui, bo, bonic i barat. I el tema barat s’està perdent.

Recentment s’ha anunciat el DELL E. I sembla bona peça. Encara no se el preu.

 

Asus també ha tret el model deskto, el EEE Box i també altres dipositius per acoplar-hi.

 

Sembla força interessant.

 

No obstant haurem d’esperar trobar-los aprop i a bon preu!

Ser el primer en … i dir-ho!

Domingo, Junio 15th, 2008

Llegeixo un artcile al world wide web en castellà que diu:

 

el primer anuncio publicitario dirigido a extraterrestres se lanzará el próximo jueves al cosmos“ 

 

D’entrada el títol em va sorprendre.

 

I dius està bé … potser a l’espai hi ha algú més i caldria fer-li saber ..

 

Es clar que si el missatge no arribarà al seu destí fins aproximadament l’any 2050 i, la possible resposta, cap al 2092 (suposant que hi sigui i que, si és així, utilitzin la mateixa tecnologia que nosaltres) … massa temps, no?

 

Després te n’adones que no es res més que l’afany per ser el primer en tot. I això no és el problema. Crec, sincerament, que la competència és un estímul per la millora i que també està bé l’esperit de superació. Però no són els extraterrestres els destinataris d’aquest fet simbòlic, sinó els mateixos terrícoles que s’ho han de “comunicar” entre ells mateixos; que se sàpiga que han sigut ells els que primer ho han fet.

 

Em recorda aquell acudit tan vulgar que en versió masculina (canviar els personatge per la versió femenina) diu que després d’un naufragi quedes atrapat en una illa deserta on hi ha una dona bellíssima, jove i amb tots els atributs per desesperar-se (ja m’enteneu) i et trobes, després d’uns anys, la làmpara màgica que, en fregar-la, et concedeix un desig però que no et permet sortir de la illa. I què demanes? Un telèfon mòbil amb cobertura!

 

Fins ara, normal.

 

El final: si home, que no és pas per demanar auxili i marxar de l’illa, sinó per poder explicar les teves aventures a algú.

 

Doncs això, que aquests ho anuncien per al veinatge més proper.

Comparatives sorprenents. La immensitat del món

Lunes, Junio 9th, 2008

Avui estava llegint un article sobre les xarxes IPv6.
IP es, probablement, el procotol de comunicacions més utilitzat en el món i a l’hora el que menys gent coneix que l’utilitza.

Evidentment a les persones que els interessa el món de les comunicacions hi estaran avessats, però em refereixo al públic en general, el que utilitza el correu electrònic, el messenger o que simplement navega per pàgines d’internet.

Estava comparant les possibilitats que ofereix la norma IPv6 en contra de la més actual i popular IPv4.
Resumint, les avantatges són:
- adreces de 128 bits (16 bytes) davant de les de 32 bits (4 bytes)
- arquitectura jeràrquica enlloc de plana
- configuració automàtica (abans manual)
- multicast i anycast contra el broadcast de la IPv4
- seguretat obligatòria davant l’opcional
- i identificació QoS (Quality of Service) versus sense identificació a IPv4

Però el que més em sorprenia de l’article eren les dades comparatives.

Parlava que l’IPv6 permet utilitzar un nombre de direccions descomunal: 10^38

El protocol IPv4 ja en permetia 10^9 però sorpenen els següents números:

10^11 és el nombre d’estrelles d’una galaxia promig
10^19 és el nombre de llavors de blat de la història dels escacs
10^20 és el nombre d’estrelles de tot l’univers
10^20 és el nombre de grans de sorra de totes les platges de la terra
10^41 és el nombre d’àtoms de tots els éssers vius de la terra
10^57 és el nombre de nuclis atòmics en el sol
10^80 és el nombre d’electrons, protons i neutrons a l’univers

I davant d’aquestes xifres de combinacions o variants possibles, podem palpar la immensitat del món!
I la capacitat de les persones que han fet el càlcul!

Referències:

http://www.ipv6forum.com

http://www.ipv6.org

http://www.6bone.net

http://www.ipv6ready.org

 

Desconnectat del món

Jueves, Mayo 29th, 2008

Aquesta setmana he estat de viatge per motius de feina.
Un lloc molt agradable, uns companys de treball disposats a col·laborar, un hotel molt modern, amb totes les atencions, els serveis, connexió a internet, etc.

A l’entrada de l’hotel i a la mateixa habitació, cartellets anunciant “ampliamos la red de sus negocios, servicio de internet”.
Una mica car, la veritat. Els preus, 2 euros per 60 minuts de connexió o bé 6€ per 12 hores. Això si, el temps és el de connexió real!

Disposat a pagar, demano la connexió. I primer ja em sorprenen dient que no és WiFi, que només en tenen al hall i a alguns salons de la planta baixa. Bé, em donen el cable i … no funciona.

Algunes trucades a recepció, el senyor de manteniment explicant-me que ell ha treballat a telefonica abans i que això no li havia passat mai (??) …

Senzillament no hi havia senyal al cable!

Després d’una estona em proposen canviar d’habitació.

S’esvaeix la desconnexió del món.

Ha estat un mal son?
Internet genera excessiva dependència?

Asus EEE PC 701, 900, 901, 1000 … Quin triar?

Martes, Mayo 6th, 2008

Ja fa dies que segueixo d’aprop l’evolució dels anomenats ultraportàtils.
L’empresa Asus ha venut de forma molt exitosa el seu eee PC 701 (Asus Eee). I tots els seus rivals tecnològics l’han i estant seguint.

HP ha llençat el seu HP Compaq 2133, Airis el seu Kira, MSI el Wind, i els mateixos d’Asus han renovat el seu eee pc 701 i han tret el model 900.

Han anunciat el model 901 i també el model 1000.

Tots tenen característiques similars i diferents:
- pantalla reduïda (de 7 a 10 polzades)
- SSD en algun d’ells (o sigui, memòria en lloc de disc dur)
- sota entorns linux (encara que Microsoft ha reaccionat i hi adapta un Windows XP reduit)
- poc pes (tots per sota del quilo)
- mides petites (tots més petits que un Din A-4)
- i un molt bon preu (al voltant dels 300€, depenent del model i del fabricant)

I un grapat de característiques bàsiques i clàssiques d’un portàtil: connectivitat lan/wifi, 3 ports usb, e/s d’audio, webcam, bona resolució de pantalla, …

I he posat l’ull en l’asus eee pc 901 per una característica que el distingueix: la cpu, el xip intel atom, que consumeix 2,5w (el més ecològic de tots els xips actuals), amb el qual permet, apart de consumir menys, allargar el temps de la bateria de les 3 hores fins a les 8 hores (depenen de l’ús que es faci de l’ordinador).

Fins ara pensava comprar-lo als EEUU i aprofitar el canvi de moneda, però es possible que surtin a un preu raonable per aquí. Cal remarcar que algunes multinacionals encara fan la equiparació de l’euro amb el dolar i et venen un producte al mercat americà a 300$ i al mercat europeu a 300€.

I el nou anunci del asus eee pc 1000, diuen que tindrà la pantalla una mica més gran, que serà tàctil i portarà gps incorporat. Haurem d’esperar!

De moment trio el 901.

Per cert, eee significa easy to learn (fàcil d’aprendre), easy to work (fàcil de treballar), easy to play (fàcil de jugar).

Cal esperar una mica i … ja us ho explicaré