jordi parellada

Qui no ha sentit mai les frases “és un apassionat en les discussions”, “s’apassiona per la música” o “treballa apassionadament”.

Doncs quines contradiccions que tenen sentiments oposats. Per una banda, el significat de passió està relacionat directament en un patiment. Alhora és una excitació consentida per un mateix. Però la concepció que sovint s’interpreta d’una persona apassionada és que hi posa entrega, dedicació, esforç. Un esforç que es fa a gust, amb el perfecte consentiment propi i que genera satisfaccions des del fons de la persona, difícils d’expressar.

Penso que les persones haurien de viure les seves pròpies passions en la seva vida diària, de forma totalment normal, de tal manera que pogués estar a gust a sí mateixa. Aixó seria un revolsiu allà on participés. Per exemple, al seu treball. Si una persona està a disgust en el seu entorn laboral per les condicions, pel tipus de feina que fa, per les relacions que manté amb els seus caps o col·legues, és molt difícil que visqui apassionadament el seu treball. Quan, per mi, és fonalmental que la feina la visquis de forma apassionada. Es clar que hi intervenen les relacions humanes i sovint existeixen moltes traves per que sigui així. Pensem en un autònom, un pagès, un petit empresari. Si no viu de forma apassionada el seu esforç laboral diari, no té futur.

Traslladem-ho la passió a altres espais: l’esport. Hi ha la frase cèlebre, “és un apassionat de l’esport”. Ho deiem quan una persona es desviu per jugar, participar com a delegat, com a entrenador o com a públic fidel. Quan els colors es porten a dins, hi ha passió!

A la política. Ui, tema complicat.
Per mi, de la mateixa manera que al treball o a l’esport: cal ser apassionat i entregar-se a aquest servei a les persones. I donat que estem davant d’unes eleccions municipals, un alcalde o alcaldessa, un regidor o regidora, que només vol sortir a la foto, que córrer els darrers dies de legislatura per posar els vorals a la carretera, construir rotondes precipitadament, inaugurar claustres sense finalitzar, canviar quatre llums que ni tan sols eren vells o per penjar els rètols dels carrers per demostrar que s’han fet coses i que no s’obliden de ningú, tenen un greu problema, no viuen de forma apassionada per la representació que tenen.

Per tant, una recomanació, apassioneu-vos per les vostres dedicacions i trieu qui millor us apassioni.

“Aquest any hauràs de deixar l’escola de futbol i tu la rítmic. Jo deixaré les classes d’anglès, i això de sortir a sopar cada dissabte, també ho deixarem. A més, intentarem vendre el segon cotxe; total, pel poc que el fem servir! Tampoc podrem fer la sortida a la neu i, les vacances d’estiu, anirem a casa dels avis d’Altafulla. Respecte a aquell abric que tan t’agradava, mirarem si fent un sorgit al que tens, passem una temporada més. Haurem d’esperar a les rebaixes per veure si podem canviar les sabates. Ara, de moment, les portaré al sabater per posar unes soles noves. Buscarem un pis de lloguer baratet. El que tenim no el podem pagar i el banc ens reclama les mensualitats. Nois, el pare s’ha quedat sense feina i la meva s’aguanta pels pèls. Hem perdut una part important dels nostres ingressos i cal ajustar-nos molt mentre no canviï la situació”. Aquesta frase o similars poden haver estat plantejades en el sí de moltes famílies davant dels fills, en un profund acte de reflexió, sobretot en els darrers temps de crisi, i són totalment vigents.

També podem escoltar-ne d’altres amb consideracions sobre actuacions passades, com ara “ja t’ho deia jo que no ens feia falta canviar de cotxe. Tenia quilòmetres però no patia de res i podia aguantar uns anys més” o de l’estil “si haguéssim estalviat una mica en lloc d’engrescar-se a canviar de casa i fer-nos portar el menjar cada cap de setmana”. Clar que podien estar replicades amb respostes del tipus “tu tira, si quedem a deure, abans no ens el prenguin, ja serà vell” o bé “aprofita ara, que n’hi ha. Ja buscarem qui ens doni alguna subvenció. Sempre hi som a temps per anar a fer de paleta o de manobre”.

Es clar que hi ha de tot al món! Però la conducta conseqüent, sovint, escasseja.

Ho he dit altres vegades, estirar més el braç que la màniga, mai ha portat a enlloc. I això és el que ha passat al darrer govern tripartit: no ha actuat amb una conducta conseqüent. I ja som al cap del carrer: fortes retallades pressupostàries de costos expletius i importants retallades d’altres que mai hauríem pensat que caldria retallar.

Quan els pares (entenent-los com a gestors de l’economia familiar) d’una família formada pels mateixos pares, els fills i, a vegades, els avis o altres parents, fan un plantejament com el que escric més amunt, la situació que viuen és dolenta, crua i, fins i tot, dramàtica. Possiblement condicionada per l’entorn, però amb responsabilitat directa sobre els seus actes precedents.

Quan la Generalitat (entenent-la com a gestor de l’economia d’un país), s’imposa retallades de l’estil que ho està fent, és per què la situació a la que ha arribat és dolenta, crua i , fins i tot, dramàtica. La situació de crisi l’ha condicionada, segur, però els actes precedents delaten la seva responsabilitat.

Per tant, considerem un pas en ferm el fet d’aquesta important contenció de cara a sortir d’aquest pou, com a mínim mentre la situació no canviï.

En el món de la fórmula 1, independentment de les preferències que cadascú tingui, passa com en tot: fins que no s’exahureixen totes les oportunitats, curses en aquest cas, no està res decidit.

Aquest cap de setmana passat es corria la darrera cursa del campionat, emocionant pel fet que s’obtenia el fruit de tota una temporada. D’entrada semblava que una de les millors escuderies (per no dir la millor), Ferrari, ho tenia molt bé per alçar-se amb el títol de campió el món.

Tres curses enrera s’havia especulat amb

(more…)

Fa uns dies s’anunciava per tots els mitjans impresos i audiovisuals l’emissió d’uns bons de la Generalitat, a un interès del 4,75% amb aportacions mínimes de 1.000 euros i máximes de 2 milions d’euros. L’anunci deia –i diu– que es poden contractar a través moltes entitats col·laboradores, les quals només aplicaran una comissió del 3%. És a dir, que al final, el cost assumit per la Generalitat ésd’un 7,75%.

Això ha tingut, té i tindrà molts comentaris, a favor i en contra. La realitat és que en aquests moments ja se n’han col·locat més del 70%. A les primeres crítiques el govern ha corregut a argumentar que ja s’havia produït en governs anteriors.

Cert, però potser cal contrastar les circumstàncies!

No cal dir que quan

(more…)

Aquest any he pogut gaudir d’uns dies de vacances relaxades i he aprofitat per llegir Stephen Covey, impressionant mestre en lideratge.

Quan ens succeeix alguna cosa o ens trobem davant d’una situació imprevista, cadascú de nosaltres reaccionem de forma diferent, com és normal. Ara bé, si ens aturem dos o tres segons a pensar en com hem d’actuar, sense precipitar-nos, podrem gaudir d’una situació més confortable, menys traumàtica o que ens generarà menys maldecaps.

Això és el que ve a dir el principi 90/10 de Covey. Aquest senyor afirma que el 10% de la vida està relacionat amb el que passa i el 90% restant està determinat per la reacció que prens quan et passa.

L’autor ho explica amb un exemple senzill però clarificador.

Mentre estàs esmorzant a casa amb la teva família, la teva filla, sense adonar-se’n, aboca la teva tassa de cafè i se t’esquitxa la camisa.

Tens cap control sobre el que acaba de passar?
Per tant, ja tens el 10% (el fet), i el que succeeixi a continuació ho determinarà la teva reacció (segons Covey).

T’enfades i esbronques la teva filla, que comença a plorar.

Després, repliques a la teva dona per haver deixat la tassa massa a prop de l’extrem de la taula, i continues amb una batalla verbal.

Et canvies la camisa.

Trobes la teva filla encara desconsolada, acabant-se l’esmorzar, a punt per marxar cap a l’escola.

Vatua l’olla! Amb tot això, s’ha escapat l’autocar que l’havia de prendre. I la teva dona té una visita important a la feina i ha de marxar.

Agafes el cotxe i vas a acompanyar la teva filla. Com que fas tard, prems massa l’accelerador i, malgrat els embussos que trobes, et multen per excés de velocitat. Quan arribes a l’escola, la teva filla baixa del cotxe i marxa sense dir-te res. Arribes a la feina i t’has deixat la cartera!

Sembla que tot funciona del revés i que, a mesura que passa el temps, empitjora. Quan arribes a casa, ni la dona, ni la filla et diuen res i aprecies un distanciament.

Per què?

És degut a la teva reacció del matí.

I quina n’ha estat la causa?

El cafè?

La teva filla?

La policia?

Tu, potser?

Doncs és evident que tu n’ets la causa. Ha succeït un fet sobre el qual no tenies cap control.

I els 5 segons posteriors són els que han determinat la resta del dia.

I què hauria pogut succeir aturant-se 5 segons?

Quan el cafè esquitxa la teva camisa i a la teva filla li espurnegen els ulls, afectuosament li dius: “No et preocupis, em canvio de camisa i ja està”.

Et canvies la camisa, prens la cartera i dius adéu a la teva filla quan pren l’autobús escolar. Ella et saluda agraïda.

Aquesta és la diferència: mateixa situació inicial i diferents finals.

Per què?

Doncs pel 90% determinat per la reacció impulsiva i incorrecte.

Per tant, com explica Covey, és molt important tenir voluntat per aturar-nos uns segons a pensar i prendre la millor decisió.

Avui per avui, d’aquests tres, de moment només podem felicitar al primer, pels altres probablement ho podrem fer en dates properes. Sentia que RAC1 ha esdevingut l’emissora de ràdio líder en audiència a Catalunya des de les 7 del matí a les 9 del vespre segons els darrers resultats publicats.

L’entrenador del Barça, Josep Guardiola, i pel que respecta a l’actual temporada, li estem veient opcions, portant l’equip cap a un final de lliga i a una final de champions league cada vegada més creïble.

Per la seva banda, Artur Mas, està treballant fort, molt fort. Fent una bona feina, interna i externa, intensificant l’activitat i obrint col·laboracions per allà on passa.

Us heu fixat, però, en els conceptes característics de tots tres i que, malgrat la crua societat actual, les diferents crisis que es pateixen i els inconvenients que això podria representar, sobresurten d’entre tot per aquests mateixos trets?

Són una colla de valors cabdals: la constància, la humilitat, l’esforç, la il·lusió i el lideratge clar i convincent. Aquests són alguns dels valors que podem trobar en tots ells. En trobarem d’altres, però sobretot fixeu-vos com contrasten amb una societat desencisada, fatigada i sense rumb, i en la qual tots hi participem!

Si el director de RAC1 no hagués pensat que tenia un bon equip, que calia ser millor que les altres emissores, que calia esforçar-se per corregir els errors i per mantenir les virtuts, que la il·lusió que ell hi posava l’havia de compartir amb tot el seu equip i que havien d’actuar tots a una, no seria un líder que porta a l’equip a superar-se i ser el millor.

Si l’entrenador del Barça, en Pep Guardiola, no s’hagués cregut que te un bon equip i els hagués fet esforçar a fons, generant il·lusió a tota la plantilla, i mostrant la humilitat en el camp i en les rodes de premsa, no hauria estat un líder tan aclamat com ho és, i estar pendent, a hores d’ara, de pocs partits per repetir èxits històrics.

Si l’Artur Mas, líder de Convergència i Unió, no hagués tingut la humilitat de refer el que no estava prou bé, no hagués pensat que calia un esforç superior després d’haver guanyat en dues eleccions quedant-se sense governar, i no hagués estat humil per respectar les decisions, crear i traslladar al carrer la il·lusió per portar una Catalunya prospera, no seria un líder com cal.

Són tres persones que cada dia pensen en “quin dia podem crear avui” i no pas en “a veure quin dia ens espera”.

Per tant, hem de considerar-nos afortunats per tenir líders que ens ajuden a tirar endavant el nostre futur. Com em deia un bon amic d’Estats Units, hem de fer positives les rivalitats que ajuden a superar-nos. Una rivalitat negativa és una enveja que transforma a la persona i la fa perdedora. Per això, entre tots, ens cal anar construint el present tot preparant el futur.